Excursions a Girona

Llista d’excursions de la província de Girona.

De Riells a Santa Fe del Montseny

De Riells a Santa Fe del Montseny Distància: 40,1 km Dificultat: Fàcil Temps de la ruta: Ruta Circular: Sí Desnivell acumulat:  Pujant: 1474 m – Baixant: 1474 m Altidud:  màxima: 1233…

De Salt a Bescanó i Bonmatí pel carrilet

Salt

Fa més de tres decennis, va deixar de funcionar el carrilet que unia Girona i Olot. Aquest antic tram de via de tren és aprofitat avui com a carril bici per fer excursions més o menys llargues per les comarques del Gironès i la Garrotxa. A Sant Julià del Llor i Bonmatí, municipi de la Selva on acaba el recorregut, es pot observar la seva antiga colònia tèxtil on fàbriques, habitatges dels obrers i casa de l’amo restaven separats.
Ruta senyalitzada.

Travessa Queralbs-Vall de Núria-Coma de Vaca-Queralbs 2

Núria

Segona etapa d’aquesta magnífica travessa de dos dies que descobreix una tranquil·la vall de gran bellesa, la de Coma de Vaca, situada a la capçalera del Freser i guardada pels gegants del Torreneules i el Balandrau. Es passa per la concorreguda vall de Núria, punt de partida d’innombrables excursions a cims emblemàtics catalans com el Puigmal, i, pel Camí dels Enginyers, es contempla des de la cinglera la vall del Freser i el fons de les seves gorges. Es fa nit al bonic refugi de Coma de Vaca, emplaçat en una bucòlica i extensa vall on es pot gaudir de la presència de cavalls, vaques, marmotes, isards, muflons i, solcant el cel, voltors i àligues. La baixada per les gorges del Freser és espectacular i, malgrat passar per indrets molt agrestes, no presenta cap altra dificultat que el fort descens acumulat. L’itinerari, que té una distància total de 24,93 km i un desnivell positiu de 1.365 m, es pot fer fàcilment en dos dies.

En cadira de rodes pel Camí Natural de la Muga

La Muga

n cadira de rodes pel Camí Natural de la Muga. Aquest recorregut lineal, a través d’una pista de terra compactada, comença a Castelló d’Empúries i acaba a Empuriabrava. Es discorre paral·lelament al riu de la Muga, des del km 1,10 fins al final. A Empuriabrava es pot aprofitar per recórrer el passeig Marítim, ja que també està adaptat, igual que la platja, que disposa d’unes passarel•les per poder arribar a l’aigua. El paisatge de bosc de ribera és present al llarg de tot l’itinerari fins a la desembocadura de la Muga. El centre històric de Castelló d’Empúries, la basílica i el seu museu i l’Ecomuseu Farinera es poden visitar sense problemes, així com el Butterfly Park, un papallonari i una exposició d’ocells tropicals envoltat d’un jardí botànic.
Ruta senyalitzada i adaptada.

El Meridià Verd. 8 Viladrau-Collformic

El Meridià Verd

Vuitena etapa del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la celebració del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m.

En cadira de rodes per la Ruta del Ferro

Ruta del ferro

En cadira de rodes per la Ruta del Ferro

Aquest itinerari correspon a un tram de la Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de Girona. És un traçat linial que transcorre entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll per l’antic recorregut del ferrocarril que transportava passatgers i ferro extret de les mines d’Ogassa cap a aquestes poblacions. Actualment es troba pavimentat amb asfalt de granulat fi. Constitueix un passeig molt còmode i agradable per circular-hi amb cadira de rodes. Avança en paral·lel al riu Ter passant entre camps de cultiu, prats de pastura i petits boscos de ribera, en què destaquen pollancres, aurons, bedolls i bosc de marge, on predominen els roures, el pi roig i el pi negre. Tot i que el recorregut està senyalitzat de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, aquí es descriu a la inversa, cap a Ripoll, ja que així es manté un suau pendent de baixada (1%). En resulta un desnivell acumulat de 130 m de descens i de 10 d’ascensió. Es pot aprofitar l’excursió per visitar alguns dels monuments romànics més importants del Principat vinculats als orígens de la nació catalana, entre els quals destaquen els monestirs romànics de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses.

Ruta senyalitzada.

De Santa Pau a Santa Maria de Finestres

Santa Pau

De Santa Pau a Santa Maria de Finestres

Aquesta ruta s’inicia al poble de Santa Pau, s’endinsa pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica amb una quarantena de cons, i arriba al santuari de Santa Maria de Finestres, de singular ubicació al cim d’un espadat des d’on s’albiren les comarques de la Garrotxa i del Pla de l’Estany. Gran part del sender transcorre per una magnífica fageda, cosa que fa especialment atractiu aquest itinerari a la tardor.
Ruta senyalitzada parcialment.

D’Oix a Sadernes per Sant Aniol d’Aguja

Oix

D’Oix a Sadernes per Sant Aniol d’Aguja. La ruta entre Oix i Sadernes a través del coll de Talaixà i la vall de Sant Aniol permet una ràpida introducció a l’espai de l’Alta Garrotxa, d’un extraordinari valor paisatgístic i natural. Als seus cingles imponents s’hi troba una gran varietat d’aus com àguiles i falcons i als seus boscos, una remarcable riquesa floral. També destaca el valor patrimonial de les ermites i masos dispersos, testimonis d’un passat molt actiu i del seu posterior despoblament i abandó. Aquest itinerari connecta amb rutes principals de l’Alta Garrotxa: el GR 11, l’itinerari Trepitja Garrotxa, l’accés als pics del Comanegra i el Puig de les Bruixes i a poblacions o punts d’interès com Beget i el pont medieval del Llierca.
Ruta senyalitzada.

De Núria al Puigmal

Núria

De Núria al Puigmal

A través del pla de l’Ortigar, també anomenat collet Verd, es corona la muntanya més emblemàtica i de major altitud de la vall de Núria: el Puigmal, de 2.910 m. El seu arrodonit i ample cim és una magnífica talaia que comprèn un extensíssim paisatge que abasta, al sud, el Taga, la Tosa, el Pedraforca, la serra del Cadí i els rasos de Peguera; a l’oest es distingeixen les valls de la Llosa i del Querol, el puig Peric, la plana cerdana i, al nord, els pics del Segre, de Finestrelles, d’Eina, de Noufonts, la coma Mitjana i el massís del Canigó tancant l’horitzó.
Ruta senyalitzada parcialment.

Badia de Sant Antoni de Calonge. De la platja del Monestir (Calonge) a la de Can Cristos

Sant Antoni de Calonge

Badia de Sant Antoni de Calonge. De la platja del Monestir (Calonge) a la de Can Cristos

Bonica passejada per les recollides cales de la costa de Calonge, considerades de les més característiques de la Costa Brava. La platja del Monestir té un sorral molt més ample que el de la de Sant Antoni. El passeig Marítim de Sant Antoni és, sens dubte, el més llarg de la Costa Brava. Per una altra banda, la torre Valentina és una construcció dels s. XV-XVI que formava part del sistema defensiu que es va establir a Calonge per lluitar contra la pirateria.
Ruta senyalitzada.

El Meridià Verd. 7a. Sant Julià de Vilatorta-Collformic en BTT

El Meridià Verd

Variant en BTT de la setena i vuitena etapes del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la celebració del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m.

El Meridià Verd. 7 Sant Julià de Vilatorta-Viladrau

El Meridià Verd

El Meridià Verd. 7 Sant Julià de Vilatorta-Viladrau

Setena etapa del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la celebració del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m.

En cadira de rodes per la Ruta del Carrilet. De Sant Feliu de Pallerols a Amer

Sant Feliu de Pallerols

Aquest recorregut lineal correspon a un tram de la Via Verda del carrilet de Girona a Olot, trajecte que antigament feia el ferrocarril portant passatgers entre aquestes poblacions. Conseqüentment el terreny no pot tenir pendents gaire pronunciats, cosa que el fa apropiat per ésser recorregut en cadira de rodes. L’itinerari comença i acaba a les antigues estacions de tren de Sant Feliu de Pallerols, actualment l’oficina de turisme, i d’Amer, respectivament, comprenent en total 13,32 km de baixada amb un pendent d’entre l’1 i el 3 %. Es passa per diversos ponts ben condicionats tot discorrent entre un esplèndid paisatge boscós.

De Núria a Queralbs

Núria

El ‘camí Vell’ de Queralbs a Núria és d’origen mil·lenari. Utilitzat des de l’antigor, va esdevenir camí romeu de pelegrinatge arran de l’edificació del santuari dedicat a la Mare de Déu. Aquesta ruta, després de visitar el santuari, baixa per les espectaculars gorges del riu Núria tot seguint l’antic camí dels romeus. No hi ha dubte que és un dels racons més insòlits i únic dels Pirineus orientals.
Ruta senyalitzada.

El Meridià Verd. 4 Coll de Canes-Vidrà

El Meridià Verd

Quarta etapa del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la celebració del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m.

De Cruïlles a Sant Cebrià de Lledó, Montnegre i Sant Sadurní de l’Heura

Sant Cebria de Lledo

Itinerari que discorre pel sector septentrional del massís de les Gavarres. El recorregut permet conèixer el paisatge de les planes fluvials i de les valls dels rius Daró i Rissec i la seva transició cap a muntanya. Els relleus arrodonits de la serra, plenament humanitzada, allotgen masies i minúsculs nuclis rurals estratègicament disposats entre boscos d’alzina surera. La ruta surt del nucli de Cruïlles; durant el recorregut es passa pel monestir romànic de Sant Miquel de Cruïlles, per Sant Cebrià de Lledó, dit ‘els Metges’ i per Sant Sadurní de l’Heura, cap del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, amb un important conjunt arquitectònic medieval.
Ruta senyalitzada parcialment.

El Meridià Verd. 3 Sant Pau de Segúries-Coll de Canes

El Meridià Verd

Tercera etapa del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la celebració del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m.

El Meridià Verd. 2 Llanars-Sant Pau de Segúries

El Meridià Verd

Segona etapa del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la celebració del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m.

El Meridià Verd. 1 Coll de Pal-Llanars

El Meridià Verd

Primera etapa del Meridià Verd, ruta de llarg recorregut preparada arran de la commemoració europea del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l’amidament de la distància entre Dunkerque i Barcelona. El projecte català, acabat el 2003, es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d’uns 4.450 m

De Puigcerdà a la Guingueta d’Ix, Onzès, Llívia i Ur

Puigcerdà

Llarg passeig des de Puigcerdà, capital de la Baixa Cerdanya, fins a Llívia, enclavament administratiu a la Catalunya francesa, tot passant pels petits pobles de la Guingueta d’Ix, Onzès i Ur, els tres dins de la demarcació francesa de l’Alta Cerdanya. A Puigcerdà, es podran contemplar les cases renaixentistes de la plaça del Cabrinetty o Major, l’entorn bucòlic de l’estany i albirar una bella panoràmica des del Mirador de la Cerdanya. A la històrica vila de Llívia, cal visitar el Museu Municipal, a la torre de Bernat de So, tocant a l’església i la farmàcia més antiga d’Europa.
Ruta senyalitzada parcialment. Aquesta ruta també es pot fer amb bicicleta tot terreny.

Tamariu, cala Pedrosa i puig Gruí (5 km)

Tamariu

Dificultat: 2Distància: 5.75 km.Durada: 2 h Bonica passejada per la costa i l’entorn muntanyós de Tamariu. Bell i plàcid itinerari pels voltants de Tamariu que mostra el seu paisatge costaner,…