D’Oix a Sadernes per Sant Aniol d’Aguja

D’Oix a Sadernes per Sant Aniol d’Aguja

Distància: 18,4 km

Dificultat: Moderat

Temps de la ruta:

Ruta Circular: No

Desnivell acumulat:  Pujant: 556 m – Baixant: 675 m

Altidud:  màxima: 755 m  –  mínima:268 m

[CA] D’Oix a Sadernes per Sant Aniol d’Aguja

La ruta entre Oix i Sadernes a través del coll de Talaixà i la vall de Sant Aniol permet una ràpida introducció a l’espai de l’Alta Garrotxa, d’un extraordinari valor paisatgístic i natural. Als seus cingles imponents s’hi troba una gran varietat d’aus com àguiles i falcons i als seus boscos, una remarcable riquesa floral. També destaca el valor patrimonial de les ermites i masos dispersos, testimonis d’un passat molt actiu i del seu posterior despoblament i abandó. Aquest itinerari connecta amb rutes principals de l’Alta Garrotxa: el GR 11, l’itinerari Trepitja Garrotxa, l’accés als pics del Comanegra i el Puig de les Bruixes i a poblacions o punts d’interès com Beget i el pont medieval del Llierca.
Ruta senyalitzada.

L’itinerari comença a Oix, on s’accedeix per la carretera GIV-5221 des de Castellfollit de la Roca, població al peu de l’autovia A-26. Com que es tracta d’una ruta no circular cal preveure la tornada des de Sadernes, situat a 30 minuts en cotxe d’Oix a través de Montagut i Castellfollit de la Roca.

Aquest itinerari circula per la xarxa de camins Itinerànnia, senyalitzada amb marques de pintura groga i senyalització vertical de reforç en totes les cruïlles importants. La informació sobre el terreny fa possible adaptar-se la ruta.

0,00 km (414 m). Oix. Petit poble del municipi de Montagut i Oix, en destaca l’església parroquial de Sant Llorenç (s. X), d’origen romànic però modificada per necessitats defensives amb un absis semicircular sobrealçat.

Des de davant de l’església cal dirigir-se cap a Sadernes seguint la ruta de la xarxa Itinerànnia (per evitar un tros de carretera es pot fer la volta per dins del poble). Es segueix la carretera en direcció NE, passant per sota el castell d’Oix, que queda mig amagat darrere la vegetació, i per sobre dels seus camps. Es deixa l’asfalt al trencall de can Pei seguint les indicacions cap a la vall d’Hortmoier i es segueix la pista que remunta la riera d’Oix, creuant-la.

3,11 km (342 m), 45 min. Pont Trencat. Creuant la riera d’Oix s’agafa la pista cap a l’E (seguidament es dirigeix cap a NE) que puja passant pel Grau d’Escales sota la cresta de Ferran, que es vorejarà pel N. Es baixa lleugerament i s’arriba a la desviació de la vall d’Hortmoier.

Des d’aquí, seguint la pista i el GR 11 (NO), es té ocasió de visitar els Roures del Rei i Sant Miquel d’Hortmoier. Els Roures del Rei són un conjunt de dos arbres monumentals (antigament tres) de més de 450 anys i fins a 30 m d’alçada marcats com a possibles boscos de la Marina Reial de Ferran VI. Sant Miquel d’Hortmoier és una ermita romànica del s. XI que destaca per una espadanya airosa situada en línia amb la façana.

La ruta continua, però, creuant la palanca del Samsó sobre la riera de Beget i continuant pujant direcció Talaixà; es passa pel costat d’un pontet que creua el torrent del Vaquer. Ara es segueixen també les marques blanques i vermelles del GR 11, que creua els Pirineus de mar a mar. L’itinerari va combinant sender, camí de bast i pista. Es passa la casa del Vaquer (6,17 km (618 m), 1 h 45 min) i es continua pujant en ziga-zaga per una roureda que ha crescut entre feixes.

7,15 km (750 m), 2 h 15 min. Coll de Talaixà. S’hi troba el petit nucli format per les antigues cases de Can Ferrer (actualment refugi gestionat pel Centre Excursionista d’Olot), la Masó (enrunada) i l’església de Sant Martí, del s. X i posterior cel·la benedictina del monestir de Sant Aniol d’Aguja. Per la seva posició estratègica entre valls i prop de la frontera, a Can Ferrer hi havia hagut durant molts anys una guarnició dels carrabiners. A la banda meridional s’aixeca el cim del Ferran, de gairebé 1.000 m d’alçada.

El camí continua, ara en descens, cap a Sant Aniol d’Aguja i Sadernes, continuant pel GR 11 (NE). Al cap de poc es passa per la Quera: casalot fortificat monumental amb diferents cossos bastits durant els segles XVIII-XIX, actualment en ruïnes, que havia tingut una capella i presó per la guarnició de Talaixà. La ruta voreja la masia pel nord, per una pista més moderna, que de seguida passa a ser altre cop camí de bast, i continua baixant.

8,97 km (553 m), 2 h 40 min. Salt de la Núvia. Un pas estret sota les cingles de les Manrades i davant el Cingle Trencat, del qual queda separat per la vall de la riera de Sant Aniol, 180 m més avall. Des d’aquí es té una magnífica panoràmica sobre aquesta part de l’Alta Garrotxa. Diu la llegenda que l’ermità de Sant Aniol d’Aguja volia casar la seva filla amb l’hereu de Talaixà en contra de la voluntat de la noia; en pujar cap a la casa, en aquest punt la futura núvia es llançà daltabaix per evitar el casori. Actualment un passamans ajuda a fer el tram més impressionant i es continua baixant, entrant al bosc al cap de poc.

10,55 km (448 m), 3 h 00 min. Sant Aniol d’Aguja. Aquest antic monestir benedictí fundat al s. IX consta actualment d’una església inicialment romànica (s. XI) molt modificada i de l’edifici de Cal Sastre, en procés de reconstrucció per a habilitar-lo com a refugi per a excursionistes. La campana s’anomena Coralí, en honor a la novel·la La punyalada, de Marià Vayreda, que retrata l’aplec popular de Sant Aniol. Hi ha una font i taules de pícnic.

Pel costat de la font surt el sender indicat al salt del Brull (NO/N): el tram fins al gorg Fosc (popularment gorga Blava, una ampla bassa d’aigua blavosa transparent) és assequible per la majoria de senderistes però la resta fins al salt és més complicat, requerint saltar el torrent en diverses ocasions i trepar per pedres possiblement relliscoses.

Es torna a Sant Aniol d’Aguja i es comença el descens a Sadernes, seguint el curs de la riera de Sant Aniol. Es passa entre Cal Sastre i l’ermita i es travessa el riuet per una palanca; a l’altra riba s’agafa el sender cap a la dreta (SE). El camí transcorre per un bosc espès, passant pel molí de Sant Aniol, amb una petita resclosa.

12,37 km (428 m), 3 h 45 min. Coll del Molí de Sant Aniol. Es deixa el traçat del GR 11: a partir d’aquí només es segueixen les marques grogues d’Itinerànnia. Seguint la baixada es travessa el riu a gual diversos cops i es van deixant els cingles endarrere, zones apreciades pels escaladors (amb restriccions a causa de la nidificació d’aus). Just abans del pont de Valentí es deixa a l’esquerra un trencall que porta directament amb una pujada pronunciada a Talaixà.

15,90 km (306 m), 4 h 40 min. Pont de Valentí. Al costat de l’hostal de ca la Bruta s’aixeca aquest pont medieval de dos arcs que creua la riera, pas obligat de traginers, carboners i contrabandistes. Es creua i es puja fins la pista, que cal seguir cap a la dreta, continuant cap al S. Més endavant es creua de nou l’aigua pel pont del Pas dels Aures i més avall la riera s’uneix amb la d’Escales, formant el riu Llierca. Camí cap a Sadernes es passen alguns pàrquings.

18,40 km (301 m), 5 h 15 min. Sadernes. El primer que es veu del poble és Santa Cecília, ermita romànica molt modificada que destaca per a seva verticalitat, amb un campanar fortificat. La rectoria ha sigut reconvertida en punt d’informació del Consorci per a la protecció de l’Espai d’interès Natural de l’Alta Garrotxa. Del petit poble també en destaca la masia de can Galceran, càmping i hostal; a la carretera cap a Montagut també s’hi troba el pont medieval del Llierca (s. XIV), una construcció esvelta d’un arc únic i elegant de 19 m de diàmetre. A l’aparcament de Sadernes s’acaba l’itinerari.

Més informació

[ES] Des de Oix a Sadernes por Sant Aniol d’Aguja

La ruta entre Oix y Sadernes a través de collado de Talaixà y el valle de Sant Aniol permite una rápida introducción al espacio de la Alta Garrotxa, de un extraordinario valor paisajístico y natural. En sus riscos imponentes se encuentra una gran variedad de aves como águilas y halcones y en sus bosques, una remarcable riqueza floral. También destaca el valor patrimonial de las ermitas y caseríos dispersos, testigos de un pasado muy activo y de su posterior despoblación y abandono. Este itinerario conecta con rutas principales de la Alta Garrotxa: el GR 11, el itinerario Trepitja Garrotxa, el acceso a los picos del Comanegra y el Puig de les Bruixes y a poblaciones o puntos de interés como Beget y el puente medieval del Llierca.
Ruta señalizada.

El itinerario empieza en Oix, donde se accede por la carretera GIV-5221 desde Castellfollit de la Roca, población al pie de la autovía A-26. Como se trata de una ruta no circular hay que prever la vuelta desde Sadernes, situado a 30 minutos en coche de Oix a través de Montagut y Castellfollit de la Roca.

Este itinerario circula por la red de caminos Itinerànnia, señalizada con marcas de pintura amarilla y señalización vertical de refuerzo en todos los cruces importantes. La información sobre el terreno hace posible adaptarse la ruta.

0,00 km (414 m). Oix. Pequeño pueblo del municipio de Montagut i Oix, destaca la iglesia parroquial de Sant Llorenç (s. X), de origen románico pero modificada por necesidades defensivas con un ábside semicircular elevado.

Desde delante de la iglesia hay que dirigirse hacia Sadernes siguiendo la ruta de la red Itinerànnia (para evitar un trozo de carretera se puede dar la vuelta por dentro del pueblo). Se sigue la carretera en dirección NE, pasando por debajo del castillo de Oix, que queda medio escondido detrás de la vegetación, y por encima de sus campos. Se deja el asfalto en el desvío de Can Pei siguiendo las indicaciones hacia la Vall d’Hortmoier y se sigue la pista que remonta la riera de Oix, cruzándola.

3,11 km (342 m), 45 min. Pont Trencat. Cruzando el arroyo de Oix se toma la pista hacia el E (seguidamente se dirige hacia NE) que sube pasando por el Grau d’Escales bajo la cresta de Ferran, que se bordeará por el N. Se baja ligeramente y se llega a la desviación de la Vall d’Hortmoier.

Desde aquí, siguiendo la pista y el GR 11 (NO), se tiene ocasión de visitar los Roures del Rei y Sant Miquel d’Hortmoier. Los Roures del Rei son un conjunto de dos robles monumentales (antiguamente tres) de más de 450 años y hasta 30 m de altura marcados como posibles bosques de la Marina Real de Fernando VI. Sant Miquel d’Hortmoier es una ermita románica del s. XI que destaca por una espadaña airosa situada en línea con la fachada.

La ruta continúa, pero, cruzando la palanca del Samsó sobre el arroyo de Beget y continuando subiendo dirección Talaixà; se pasa junto a un puente que cruza el torrente del Vaquer. Ahora se siguen también las marcas blancas y rojas del GR 11, que cruza los Pirineos de mar a mar. El itinerario combinando sendero, camino de herradura y pista. Se pasa la casa del Vaquer (6,17 km (618 m), 1 h 45 min) y se continúa subiendo en zigzag por un robledal que ha crecido entre bancales.

7,15 km (750 m), 2 h 15 min. Coll de Talaixà. Se encuentra el pequeño núcleo formado por las antiguas casas de Can Ferrer (actualmente refugio gestionado por el Centre Excursionista d’Olot), la Masó (en ruinas) y la iglesia de Sant Martí, del s. X y posterior celda benedictina del monasterio de Sant Aniol d’Aguja. Por su posición estratégica entre valles y cerca de la frontera, en Can Ferrer había habido durante muchos años una guarnición de los carabineros. En el lado meridional se levanta la cima del Ferran, de casi 1.000 m de altura.

El camino continúa, ahora en descenso, hacia Sant Aniol d’Aguja y Sadernes, continuando por el GR 11 (NE). Al poco se pasa por la Quera: caserón fortificado monumental con diferentes cuerpos construidos durante los siglos XVIII-XIX, actualmente en ruinas, que había tenido una capilla y una prisión para la guarnición de Talaixà. La ruta bordea la masía por el norte, por una pista más moderna, que enseguida pasa a ser de nuevo camino de herradura, y continúa bajando.

8,97 km (553 m), 2 h 40 min. Salt de la Núvia. Un paso estrecho bajo las cinchas de las Manrades y ante el Cingle Trencat, que queda al otro lado del valle del arroyo de Sant Aniol, 180 m más abajo. Desde aquí se tiene una magnífica panorámica sobre esta parte de la Alta Garrotxa. Dice la leyenda que el ermitaño de Sant Aniol d’Aguja quería casar a su hija con el heredero de Talaixà en contra de la voluntad de la chica; al subir hacia la casa, en este punto la futura novia se lanzó al vacío para evitar la boda. Actualmente un pasamanos ayuda a hacer el tramo más impresionante y se sigue bajando, entrando en el bosque al poco.

10,55 km (448 m), 3 h 00 min. Sant Aniol d’Aguja. Este antiguo monasterio benedictino fundado en el s. IX consta actualmente de una iglesia inicialmente románica (s. XI) muy modificada y del edificio de Cal Sastre, en proceso de reconstrucción para habilitarlo como refugio para excursionistas. La campana se llama Coralí, en honor a la novela La puñalada, de Marià Vayreda, que retrata el encuentro popular de Sant Aniol. Hay una fuente y mesas de picnic.

Por el lado de la fuente sale el sendero indicado al salto del Brull (NO/N): el tramo hasta el Gorg Fosc (popularmente Gorga Blava, una amplia balsa de agua azul transparente) es asequible para la mayoría de senderistas, pero el resto hasta llegar al salto es más complicado, requiriendo saltar el torrente en varias ocasiones y trepar por piedras posiblemente resbaladizas.

Se vuelve a Sant Aniol d’Aguja y se empieza el descenso en Sadernes, siguiendo el curso del arroyo de Sant Aniol. Se pasa entre Cal Sastre y la ermita y se cruza el arroyo por una palanca; en la otra orilla se toma el sendero hacia la derecha (SE). El camino transcurre por un bosque espeso, pasando por el molino de Sant Aniol, con una pequeña esclusa.

12,37 km (428 m), 3 h 45 min. Collado del Molí de Sant Aniol. Se deja el trazado del GR 11: a partir de aquí sólo se siguen las marcas amarillas de Itinerànnia. Siguiendo la bajada se cruza el río a vado varias veces y se van dejando los riscos atrás, zonas apreciadas por los escaladores (con restricciones debido a la nidificación de aves). Justo antes del Pont de Valentí se deja a la izquierda un desvío que lleva directamente con una subida pronunciada en Talaixà.

15,90 km (306 m), 4 h 40 min. Pont de Valentí. Junto al hostal de Ca la Bruta se levanta este puente medieval de dos arcos que cruza el arroyo, paso obligado de arrieros, carboneros y contrabandistas. Se cruza y se sube hasta la pista, que hay que seguir hacia la derecha, continuando hacia el S. Más adelante se cruza de nuevo el agua por el puente del Pas dels Aures y más abajo el arroyo se une con la riera de Escales, formando el río Llierca. En el camino hacia Sadernes se pasan algunos parkings.

18,40 km (301 m), 5 h 15 min. Sadernes. Lo primero que se ve del pueblo es Santa Cecilia, ermita románica muy modificada que destaca por su verticalidad, con un campanario fortificado. La rectoría ha sido reconvertida en punto de información del Consorci per a la protecció de l’Espai d’interès Natural de l’Alta Garrotxa. Del pequeño pueblo también destaca la masía de Can Galceran, camping y hostal; en la carretera hacia Montagut también se encuentra el puente medieval del Llierca (s. XIV), una construcción esbelta de un arco único y elegante de 19 m de diámetro. En el aparcamiento de Sadernes termina el itinerario.

Senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/doix-a-sadernes-per-sant-aniol-daguja-18698975