Vall del Corb i vall de l’Ondara. 1 De Santa Coloma de Queralt a Bellpuig

Valls del Corb i de l’Ondara. 1 De Santa Coloma de Queralt a Bellpuig

Distància: 49,55 km

Dificultat: Fàcil

Temps de la ruta:

Ruta Circular: No

Desnivell acumulat:  Pujant: 335 m – Baixant: 723 m

Altidud:  màxima: 784 m  –  mínima:285 m

[CA]Vall del Corb i vall de l’Ondara. 1 De Santa Coloma de Queralt a Bellpuig

Primera de les dues etapes de la travessia cicloturística circular per les valls del Corb i de l’Ondara. La ruta recorre les conques d’aquests rius per les comarques de la Conca de Barberà, l’Urgell i la Segarra, visitant poblacions singulars i monumentals com, per exemple, Santa Coloma de Queralt, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Sant Martí de Maldà, Bellpuig, Vilagrassa, Tàrrega i Cervera. Tot i el quilometratge es tracta d’una ruta senzilla, que discorre majoritàriament per carreteres secundàries poc transitades, pistes rurals asfaltades i camins en bon estat. Diversos allotjaments disposats al llarg de la ruta i les estacions de la línia fèrria Barcelona-Manresa-Lleida fan possible la pernoctació i l’adaptació de la logística de desplaçament a les necessitats de cada grup. La present etapa es complementa amb el recorregut ‘Valls del Corb i de l’Ondara. 2 De Bellpuig a Santa Coloma de Queralt’. En cas d’utilitzar bicicletes de carretera cal pensar a dur rodes amb cobertes gravades, aptes per a pistes de terra.
Ruta senyalitzada.

Es planteja iniciar l’etapa a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), on s’arriba per la carretera C-37.

0,00 km (676 m).Santa Coloma de Queralt. S’ha escollit aquest punt de partida per la seva importància monumental i l’abundor de serveis de què disposa però, en realitat, Santa Coloma pertany a la conca del riu Gaià, per la qual cosa ara caldrà remuntar la divisòria de la vall i saltar a la conca del riu Corb.

Des de la plaça Major de surt en direcció NO cap a la carretera C-37, travessant el portal de Sanou i seguint el carrer del Raval de Cervera. Es desemboca al traçat de la C-37 o carrer de Sant Vicenç, es gira a la dreta (N); quan el carrer tomba a la dreta se segueix recte pel carrer de Montpaó, es travessa la carretera C-241d (punt 0,50 km, petita rotonda) i s’agafa el camí de l’altra banda (senyalització), que remunta en direcció NNO.

Abans de començar la ruta cal passejar pel nucli antic d’aquesta vila, cap de la que fou una baronia medieval de dilatada història. En els seus ravals es pot veure el Call jueu, l’església de Santa Maria, el castell-palau dels Comptes, la plaça Major i, als afores i a tocar, l’església de Santa Maria de Bell-lloc, amb una portalada romànica.

1,45 km (732 m). Bifurcació del camí. Es gira a l’esquerra (NO) deixant a mà dreta el trencall a Montargull i Civit, per on es tornarà al final de la segona etapa. Se segueix la pista principal, en pujada, es remunten les costes de Rauric i, al llindar de la carena d’aquests lloms (3,17 km, 778 m), es passa al vessant de la vall del Corb.

3,46 km (769 m). Carretera TV-2241. Es pren cap a l’esquerra (S), en baixada. Als 340 m, abans de sortir a la carretera de Santa Coloma (T-224) es gira a la dreta (NO) seguint el camí asfaltat.

4,05 km (757 m) Rauric, del municipi de Llorac. El nucli, minúscul, queda a l’esquerra del camí (S). Es continua cap a ponent, ara per camí de terra. Una mica més enllà, a l’esquerra, es veu la masia de cal Porta, al costat de la qual, arran de la carretera T-224, hi ha la font de Rauric, que es considera el naixement del riu Corb, va vall del qual se seguirà fins a Bellpuig.

5,25 km (722 m). Carretera TV-2243, just en la seva intersecció amb la T-224. Es gira a la dreta (N) seguint el traçat de la TV-2243.

7,34 km (733 m). Es travessa el petit nucli de la Cirera (municipi de Llorac) i es continua cap a ponent baixant per la pista asfaltada que du a la carretera T-224 (8,92 km, 659 m), que se seguirà fins a Vallfogona de Riucorb.

9,85 km (650 m). Trencall d’entrada a Llorac, cap del municipi, on es pot entrar passant el pont del riu Corb. Bonic conjunt format pel petit nucli rural arraulit a l’entorn de la Casa Forta, les runes del castell i l’església de Sant Joan Baptista. Es continua carretera enllà. Al punt 11,80 km (629 m) es deixa a la dreta l’accés que puja a Albió (Llorac).

13,12 km (610 m). Trencall amb la carretera T-243 (a Cervera). Es gira a l’esquerra (S), es passa el riu Corb, es deixa un nou trencall a l’esquerra (T-243 a Segura, Conesa i Rocafort de Queralt) i es continua cap a l’oest per la T-224.

14,55 km (588 m). Balneari de Vallfogona de Riucorb. Es deixa a la dreta (N) l’accés arbrat al conjunt termal, els jardins i exteriors del qual mereixen un cop d’ull.

16,45 km (560 m). Vallfogona de Riucorb. Cal fer una parada per rondar pel poble, seu d’una senyoria medieval que fou comanda templera i hospitalera. Conserva l’aire medieval, diversos indicis i restes d’edificis nobles situats a redós de l’església de Santa Maria. Es continua cap a ponent; la carretera canvia la denominació per T-241.

18,05 km (550 m). Molí de la Cadena (Vallfogona de Riucorb). Conjunt de dues instal·lacions farineres d’origen medieval molt representatives del que va ser l’activitat econòmica induïda pel curs del Corb.

21,10 km (500 m). Guimerà. La carretera creua el riu Corb i discorre de nou per la seva riba dreta. En aquesta població pintoresca d’origen medieval, seu d’una històrica baronia, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, és molt recomanable fer una aturada i caminar pels seus carrers laberíntics, comunicats sovint per escales, que s’alcen fins al turó coronat per les ruïnes del castell (cal pujar al capdamunt de la torre mestra, des d’on s’obté una vista magnífica d’aquesta part de la vall del riu Corb). Al costat mateix hi ha l’església de Santa Maria.

Es torna al pont del riu, es gira a la dreta pel carrer del Raval de la Salut i es continua per la pista de terra (O), senyalitzada com a sender GR 3. A la dreta, a l’altra banda del Corb, es poden veure les ruïnes del convent medieval de Vallsanta.

25,60 km (508 m). Ciutadilla, on destaca el seu castell medieval, que cal contemplar ni que sigui des de l’exterior. Seguint cap a ponent se surt a la carretera L-234, immediatament després es passa la rotonda d’accés al poble i, prenent la LV-2341, es creua la carretera C-14 per sota.

27,63 km (460 m). Nalec. Es deixa l’accés a aquesta població i el seu nucli urbà a mà esquerra i se segueix cap a ponent per la pista asfaltada. Al cap de 200 m cal seguir recte deixant una bifurcació a l’esquerra, que puja al poble, i més enllà, un trencall a la dreta. Es continua per la pista de terra en direcció O-SO.

29,78 km (443 m). Rocafort de Vallbona (municipi de Sant Martí de Riucorb), es deixa el nucli a l’esquerra (S) i es continua en direcció O. Se surt a la LV-2016, es gira a la dreta (N) i al cap de 60 m es gira a l’esquerra (O) tot deixant la carretera.

31,95 km (408 m). El Vilet (Sant Martí de Riucorb), es travessa aquest petit nucli, es pren la seva carretera d’accés (LV-2017) durant 200 metres i s’abandona per prendre una pista de terra que surt recte a l’esquerra després del primer revolt. Se segueix cap a ponent, seguint planerament el curs del Corb.

33,44 km (392 m). Trencall a Sant Martí de Maldà, on després es tornarà. Es continua recte (O) per tal de visitar Maldà.

34,87 km (411 m). Maldà. Cal fer un tomb pel nucli urbà i veure-hi el Castell, el raval de l’església de Santa Maria i l’església romànica de Sant Pere. Maldà va ser una important vila medieval, cap d’una baronia senyorejada per la casa de Cardona. Es torna al trencall anterior (ara 36,30 km) i es gira a l’esquerra (N).

36,90 km (409 m). Sant Martí de Maldà (municipi de Sant Martí de Riucorb). Església de Sant Martí. Es pren el carrer de Sant Roc deixant la porta de l’església a la dreta, es gira a la dreta pel carrer Major i se surt de la població pel carrer de la Raval de Tàrrega. Al final del carrer es gira a l’esquerra (N), es passa el cementiri i se segueix la pista, que gira al NE. Es travessa el canal Segarra-Garrigues i es continua pel camí de Bellpuig, que després gira al NO.

41,52 km (336 m). Camí de la carrerada de Biscarri. Es gira a la dreta (E), es desemboca al camí de Preixana, que es pren a l’esquerra (N). Es creua el curs del Corb, aquí ja molt desdibuixat i normalment sense aigua, completament exhaust. Es desemboca en una pista ampla, el camí de les Codines, que es pren cap al N. Es gira a la dreta (NE), es passa l’embassada d’Atxe, antic tram del canal d’Urgell ara desviat, i es desemboca al camí d’entrada a Preixana, que se segueix a l’esquerra travessant el canal d’Urgell i deixant, a mà dreta, l’accés al Tossal de la Vila i a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà.

45,10 km (304 m). Preixana, plaça de Catalunya. Es pot pujar a l’església de Santa Maria; val la pena per la bona vista sobre l’entorn. De nou a la plaça, cal seguir el carrer Mare de Déu de l’Horta en direcció a ponent i girar a l’esquerra (SO) fins enllaçar amb el camí de terra que du al pont del canal d’Urgell.

45,70 km (310 m). Abans de creuar el canal es pren el camí arbrat que ressegueix la conducció cap a la dreta (O). Es passen els dipòsits municipals de Bellpuig, es gira en angle recte a l’esquerra (SO) i es desemboca en una pista que creua el canal per un pont (48,08 km, 309 m). Tot deixant el pont a l’esquerra, es gira a la dreta i s’arriba al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig pel costat de l’embassada i espai de lleure de la Font del Molí.

48,90 km (300 m). Convent de Sant Bartomeu. Es gira a la dreta per la carretera LP-2015 i s’entra a Bellpuig.

49,60 km (295 m). Bellpuig. Plaça de Sant Roc i ajuntament de la vila. Fi de la primera etapa de la travessa.

Són recomanables les visites al convent de Sant Bartomeu i a l’església de Sant Nicolau de Bellpuig. El primer és una mostra de l’art de transició entre el gòtic i el renaixement. Va ser fundat el 1507, hi destaquen l’església, les dependències monacals i el conjunt de passadissos i claustres. Forma part del Museu d’Història de Catalunya. L’església de Sant Nicolau, de dimensions notables, és de nau única amb capelles laterals. Al seu interior hi ha les taules de Sant Jeroni i de Sant Agustí, gòtico-renaixentistes. L’element més destacable és el sepulcre de Ramon Folch de Cardona, fet a Itàlia, obra bellíssima, una de les millors peces de l’escultura del Renaixement existents a Catalunya.

La conca del riu Corb i els seus espais naturals

El territori que s’estén a banda i banda del Corb conforma un espai cultural, social i econòmic de forta personalitat que abraça des de Santa Coloma de Queralt fins a Bellpuig. El curs fluvial té 57 km de longitud i un cabal absolutament irregular; neix a Rauric (745 m) i desemboca al Segre (167 m), terme de Vilanova de la Barca. El riu primer segueix la direcció oest; a Vallfogona de Riucorb recull les aigües del riu Seniol, a Maldà i Belianes gira vers al nord; poc després, a Preixana, arran del canal d’Urgell, es perd entre vinyes i oliveres i es retroba de nou a Castellnou de Seana. D’entre els seus espais naturals protegits destaca el de Les obagues del riu Corb, de 2.270 ha, situat a la Conca de Barberà, un enclavament de vegetació i fauna submediterrània i eurosiberiana en una zona de secà i de clima continental.

 

[ES] Valles del Corb y del Ondara. 1 De Santa Coloma de Queralt a Bellpuig

Primera de las dos etapas de la travesía cicloturística circular por los valles del Corb y del Ondara. La ruta recorre las cuencas de estos ríos por las comarcas de la Conca de Barberà, el Urgell y la Segarra, visitando poblaciones singulares y monumentales. A pesar del quilometraje se trata de una ruta sencilla, que discurre mayoritariamente por carreteras secundarias poco transitadas, pistas rurales asfaltadas y caminos en buen estado. Varios alojamientos dispuestos a lo largo de la ruta y las estaciones de la línea férrea Barcelona-Manresa-Lleida hacen posible la pernoctación y la adaptación de la logística de desplazamiento a las necesidades de cada grupo. La presente etapa se complementa con el recorrido “Valles del Corb y del Ondara. 2 De Bellpuig a Santa Coloma de Queralt “. En caso de utilizar bicicletas de carretera hay que pensar en llevar ruedas con cubiertas grabadas, aptas para pistas de tierra.
Ruta señalizada.

Se propone iniciar la etapa en Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), donde se llega por la carretera C-37.

0,00 km (676 m) .Sant Coloma de Queralt. Se ha escogido este punto de partida por su importancia monumental y la abundancia de servicios de que dispone pero, en realidad, Santa Coloma pertenece a la cuenca del río Gaià, por lo que ahora habrá que remontar la divisoria del valle y saltar a la cuenca del río Corb.

Desde la plaza Major de sale en dirección NO hacia la carretera C-37, atravesando el portal de Sanou y siguiendo la calle del Raval de Cervera. Se desemboca en el trazado de la C-37 o calle de Sant Vicenç, se gira a la derecha (N); cuando la calle gira a la derecha se sigue recto por la calle de Montpaó, se cruza la carretera C-241d (punto 0,50 km, pequeña rotonda) y se toma el camino del otro lado (señalización), que remonta en dirección NNO.

Antes de comenzar la ruta hay que pasear por el casco antiguo de esta villa, cabeza de la que fue una baronía medieval de dilatada historia. En sus barrios se puede ver el Call judío, la iglesia de Santa Maria, el castillo-palacio de Els Comtes, la plaza Major y, en las afueras pero cerca, la iglesia de Santa Maria de Bell-lloc, con una portada románica .

1,45 km (732 m). Bifurcación del camino. Se gira a la izquierda (NO) dejando a mano derecha el desvío a Montargull y Civit, por donde se volverá al final de la segunda etapa. Se sigue la pista principal, en subida, se remontan las costas de Rauric y, en la linde de la cresta de estos lomos (3,17 km, 778 m), se pasa a la vertiente del valle del Corb.

3,46 km (769 m). Carretera TV-2241. Se toma hacia la izquierda (S), en bajada. A los 340 m, antes de salir a la carretera de Santa Coloma (T-224) se gira a la derecha (NO) siguiendo el camino asfaltado.

4,05 km (757 m) Rauric, del municipio de Llorac. El núcleo, minúsculo, queda a la izquierda del camino (S). Se sigue hacia poniente, ahora por camino de tierra. Un poco más allá, a la izquierda, se ve la masía de Cal Porta, junto a la cual, al lado de la carretera T-224, está la fuente de Rauric, que se considera el nacimiento del río Corb, cuya valle se seguirá hasta Bellpuig.

5,25 km (722 m). Carretera TV-2243, justo en su intersección con la T-224. Se gira a la derecha (N) siguiendo el trazado de la TV-2.243.

7,34 km (733 m). Se cruza el pequeño núcleo de La Cirera (municipio de Llorac) y se continúa hacia poniente bajando por la pista asfaltada que lleva a la carretera T-224 (8,92 km, 659 m), que se seguirá hasta Vallfogona de Riucorb.

9,85 km (650 m). Desvío de entrada a Llorac, cabeza del municipio, donde se puede entrar pasando el puente del río Corb. Hermoso conjunto formado por el pequeño núcleo rural acurrucado en el entorno formado por la Casa Forta, las ruinas del castillo y la iglesia de Sant Joan Baptista. Se continúa carretera allá. En el punto 11,80 km (629 m) se deja a la derecha el acceso que sube a Albió (Llorac).

13,12 km (610 m). Desvío con la carretera T-243 (a Cervera). Se gira a la izquierda (S), se pasa el río Corb, se deja un nuevo desvío a la izquierda (T-243 a Segura, Conesa y Rocafort) y se continúa hacia el oeste por la T- 224.

14,55 km (588 m). Balneario de Vallfogona de Riucorb. Se deja a la derecha (N) el acceso arbolado al conjunto termal, cuyos jardines y exteriores merecen un vistazo.

16,45 km (560 m). Vallfogona de Riucorb. Hay que hacer una parada para rondar por el pueblo, sede de una señoría medieval que fue encomienda templaria y hospitalaria. Conserva el aire medieval, varios indicios y restos de edificios nobles situados al abrigo de la iglesia de Santa Maria. Se sigue hacia poniente; la carretera cambia la denominación por la de T-241.

18,05 km (550 m). Molí de la Cadena (Vallfogona de Riucorb). Conjunto de dos instalaciones harineras de origen medieval muy representativas de lo que fue la actividad económica inducida por el curso del río Corb.

21,10 km (500 m). Guimerà. La carretera cruza el río Corb y discurre de nuevo por su orilla derecha. En esta pintoresca población de origen medieval, sede de una histórica baronía, declarada Bien Cultural de Interés Nacional, es muy recomendable hacer una parada y caminar por sus calles laberínticas, comunicadas a menudo por escaleras, que se alzan hasta el cerro coronado por las ruinas del castillo (hay que subir a lo alto de la torre de homenaje, desde donde se goza de una vista magnífica de esta parte del valle). Al lado mismo está la iglesia de Santa Maria.

Se vuelve al puente del río, se gira a la derecha por la calle del Raval de la Salud y se continúa por la pista de tierra (O), señalizada como sendero GR 3. A la derecha, al otro lado del Corb, se pueden ver las ruinas del convento medieval de Vallsanta.

25,60 km (508 m). Ciutadilla, donde destaca su castillo medieval, que hay que contemplar-lo aunque sea desde el exterior. Siguiendo hacia poniente se sale a la carretera L-234, inmediatamente después se pasa la rotonda de acceso al pueblo y, tomando la LV-2341, se cruza la carretera C-14 por debajo.

27,63 km (460 m). Nalec. Se deja el acceso a esta población y su núcleo urbano a mano izquierda y se sigue hacia poniente por la pista asfaltada. Al cabo de 200 m hay que seguir recto dejando una bifurcación a la izquierda, que sube al pueblo, y más allá, un desvío a la derecha. Se continúa por la pista de tierra en dirección O-SO.

29,78 km (443 m). Rocafort de Vallbona (municipio de Sant Martí de Riucorb), se deja el núcleo a la izquierda (S) y se continúa en dirección O. Se sale a la LV-2016, se gira a la derecha (N) y al cabo de 60 m se gira a la izquierda (O) dejando la carretera.

31,95 km (408 m). El Vilet (Sant Martí de Riucorb), se atraviesa este pequeño núcleo, se toma su carretera de acceso (LV-2017) durante 200 metros y se abandona para tomar una pista de tierra que sale recto a la izquierda después de la primera curva. Se sigue hacia poniente, siguiendo llanamente el curso del Corb.

33,44 km (392 m). Desviación a Sant Martí de Maldà, donde después se volverá. Se sigue recto (O) para visitar Maldà.

34,87 km (411 m). Maldà. Hay que dar un paseo por el casco urbano y ver el castillo, el barrio de la iglesia de Santa Maria y la iglesia románica de Sant Pere. Maldà fue una importante villa medieval, cabeza de una baronía señoreada por la casa de Cardona. Se vuelve el desvío anterior (ahora 36,30 km) y se gira a la izquierda (N).

36,90 km (409 m). Sant Martí de Maldà (municipio de Sant Martí de Riucorb). Iglesia de Sant Martí. Se toma la calle de Sant Roc dejando la puerta de la iglesia a la derecha, se gira a la derecha por la calle Major y se sale de la población por la calle del Raval de Tàrrega. Al final de la calle se gira a la izquierda (N), se pasa el cementerio y se sigue la pista que gira al NE. Se cruza el canal Segarra-Garrigues y se continúa por el camino de Bellpuig, que luego gira al NO.

41,52 km (336 m). Camino de la cañada de Biscarri. Se gira a la derecha (E), se desemboca en el camino de Preixana, que se toma a la izquierda (N). Se cruza el curso del Corb, aquí ya muy desdibujado y normalmente sin agua, completamente exhausto. Se desemboca en una pista ancha, el camino de Les Codines, que se toma hacia el N. Se gira a la derecha (NE), se pasa el embalse de Atxes, antiguo tramo del canal de Urgell ahora desviado, y se desemboca en el camino de entrada a Preixana, que se sigue hacia la izquierda atravesando el canal de Urgell y dejando, a mano derecha, el acceso al Tossal de la Vila y la ermita de la Virgen de Montalbà.

45,10 km (304 m). Preixana, plaza de Cataluyaa. Se puede subir a la iglesia de Santa Maria; vale la pena por la buena vista sobre el entorno. De nuevo en la plaza, hay que seguir la calle Mare de Déu de l’Horta en dirección a poniente y girar a la izquierda (SO) hasta enlazar con el camino de tierra que lleva al puente del canal de Urgell.

45,70 km (310 m). Antes de cruzar el canal se toma el camino arbolado que recorre la conducción hacia la derecha (O). Se pasan los depósitos municipales de Bellpuig, se gira en ángulo recto a la izquierda (SO) y se desemboca en una pista que cruza el canal por un puente (48,08 km, 309 m). Dejando el puente a la izquierda, se gira a la derecha y se llega al convento de Sant Bartomeu de Bellpuig por el lado del embalse y espacio de ocio de la Font del Molí.

48,90 km (300 m). Convento de Sant Bartomeu. Se gira a la derecha por la carretera LP-2015 y se entra en Bellpuig.

49,60 km (295 m). Bellpuig. Plaza de Sant Roc y ayuntamiento de la población. Fin de la primera etapa de la travesía.

Son recomendables las visitas al convento de Sant Bartomeu y de la iglesia de Sant Nicolau de Bellpuig. El primero es una muestra del arte de transición entre el gótico y el renacimiento. Forma parte del Museo de Historia de Cataluña. Sant Nicolau, de dimensiones notables, es de nave única con capillas laterales. En su interior se encuentran las tablas de Sant Jeroni y de Sant Agustí, gótico-renacentistas. El elemento más destacable es el sepulcro de Ramon Folch de Cardona, hecho en Italia, obra bellísima, una de las mejores piezas de la escultura del Renacimiento existentes en Cataluña.

La cuenca del río Corb y sus espacios naturales

El territorio que se extiende a ambos lados del Corb constituye un espacio cultural, social y económico de fuerte personalidad que abarca desde Santa Coloma de Queralt hasta Bellpuig. El curso fluvial tiene 57 km de longitud y un caudal absolutamente irregular; nace en Rauric (745 m) y desemboca en el Segre (167 m),en el término de Vilanova de la Barca. El río primero sigue la dirección oeste; en Vallfogona de Riucorb recoge las aguas del río Seniol, en Maldà y Belianes gira hacia el norte; poco después, en Preixana, al lado del canal de Urgell, se pierde entre viñedos y olivos y se reencuentra de nuevo en Castellnou de Seana. De entre sus espacios naturales protegidos destaca el de Las Obagues (umbrías) del río Corb, de 2.270 ha, situado en la Conca de Barberà, un enclave de vegetación y fauna submediterránea y eurosiberiana en una zona de secano y de clima continental.

 

[EN]Valleys of the rivers Corb and Ondara. 1 From Santa Coloma de Queralt to Bellpuig

First of the two stages of the circular cycling tour through the valleys of El Corb and Ondara. Several lodgings arranged along the route and the stations of the Barcelona-Manresa-Lleida railway line make it possible to overnight the adaptation of the displacement logistics to the needs of each group. The present stage is complemented by the route “Valls del Corb and Ondara. 2 From Bellpuig to Santa Coloma de Queralt “.This is an itinerary along the river Corb, which flows through three regions, La Segarra, La Conca de Barberà and L’Urgell, and winds through such singular villages as Santa Coloma de Queralt, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Maldà and Bellpuig. Despite the remarkable distance of the itinerary, this is a straightforward route. Nevertheless, you should bear in mind that the distance is not to be sniffed. The itinerary takes secondary roads which are used infrequently.
Marked trail.

Cicloturisme,Cicloturisme

https://ca.wikiloc.com/rutes-cicloturisme/valls-del-corb-i-de-londara-1-de-santa-coloma-de-queralt-a-bellpuig-25326453