La Porta del Cel 2. Graus-Certascan

La Porta del Cel 2. Graus-Certascan

Distància: 11,51 km

Dificultat: Moderat

Temps de la ruta: 5 hores 19 minuts

Ruta Circular: No

Desnivell acumulat:  Pujant: 1.535 m – Baixant: 638 m

Altidud:  màxima: 2.853 m  –  mínima:1.324 m

[CA] La Porta del Cel 2. Graus-Certascan

Itinerari pirinenc d’alta muntanya, bell i exigent, que enllaça en cinc etapes Tavascan i els refugis de les Bordes de Graus, Certascan, Pinet i Vallferrera, amb un recorregut circular de 58 km de longitud i 5.280 m acumulats de desnivell de pujada. Dues de les cinc etapes discorren parcialment per l’Arieja (Occitània); la resta, pel Pallars Sobirà, dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Durant el recorregut s’utilitzen senyalitzacions verticals del parc natural, marques horitzontals de senders de gran recorregut (GR) i d’altres de pròpies. Si bé tot l’entorn és ple de raconades de bellesa singular, són remarcables les bordes de Noarre, els pics de Certascan i la Pica d’Estats, els estanys Blaus, de Certascan, Romedo, Sotllo i Naorte. Hi ha la possibilitat de fer el recorregut lliurement o sota la modalitat de cursa, prèvia inscripció. Els participants han de valorar la seva preparació tenint en compte les exigències del terreny d’alta muntanya (tarteres amb trams de grans blocs, pendents pronunciats, trams poc fressats, congestes a principis de temporada…) i les possibilitats de canvis de temps severs o la presència de boira. És recomanable fer la reserva als refugis amb temps prudencial. Practicable de començaments de juny a mitjan setembre.

La segona etapa discorre entre Graus i el refugi de Certascan. Durant el recorregut, es passa pel bucòlic racó de Noarre, pels estanys Blaus de Guerossos, pel coll i el cim de Certascan, de 2.853 m, altiu, dotat d’una àmplia panoràmica sobre bona part del Pirineu occidental, i per l’estany de Certascan, el més gran de la serralada (56,2 hectàrees, 1.326 m de llargada i 104 de profunditat). El camí, fressat, ben senyalitzat i en bon estat, segueix un traçat lògic i previsible que facilita l’orientació. L’ascensió al pic de Certascan i el pas pel coll poden presentar congestes a començaments de temporada (grampons, bastons o piolet útils).
Ruta senyalitzada.

0,00 km (1.334 m). Refugi de les Bordes de Graus. Es refà el darrer tram de l’etapa anterior sortint en direcció NE tot deixant el conjunt d’edificis a l’esquerra i tenint l’àrea de càmping a la dreta. S’agafa el camí que passa pel costat d’un abeurador, baixa i, més enllà, discorre vora el riu de Tavascan, que queda a mà dreta (E). Es travessa el riu per un pont de ciment, es gira a la dreta i es remunta per la pista fins a la bifurcació del camí de Noarre i Certascan.

0,22 km (1.332 m), 0 h 03 min. Bifurcació i pal indicador. Es tomba a l’esquerra (N) pel camí de Noarre i Quanca, ben marcat, que puja i s’endinsa per un bosc frondós de bedolls i de pi negre deixant a la dreta el camí de Tavascan (per on es va arribar a la primera etapa del recorregut). Fins a Noarre, se segueixen els senyals blancs i vermells del sender de gran recorregut (GR) que enllaça el GR 11 català amb el GR 10 occità. El camí passa enlairat per sobre de la presa de l’embassament de Graus.

0,61 km (1.365 m), 0 h 10 min. Bifurcació. Es deixa a l’esquerra el camí a les bordes de Pontells i Quanca i es continua remuntant per la dreta (N) cap a Noarre. S’entra dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El camí es va enfilant i se situa a sobre del riu de Noarre, que passa profundament engorjat formant una cascada. Es gira a l’E i, descrivint ziga-zagues enmig del bosc, on ara apareixen avets, s’accedeix a l’alçada del riu, pel costat del qual es continua, ara planerament, uns centenars de metres cap al NE.

2,23 km (1.570 m), 0 h 46 min. Pont de Noarre. Es creua el riu pel pont i se segueix cap a les bordes envoltades de prats i situades en un indret de gran bellesa (NO). A l’oest, a l’altra banda de la vall, treuen el cap els alterosos pics de Ventolau, 2.853 m, de la Gallina, 2.723 i 2.753 m, i l’imponent Mont-roig, de 2.864 m, amb el cim partit en dos per la seva característica canal.

2,42 km (1.589 m), 0 h 50 min. Bordes de Noarre. Davant mateix d’un abeurador i de la font, l’itinerari gira a la dreta (NE). Els senyals de l’enllaç amb el GR 10 se’n van amunt, recte i després a l’esquerra (O) passant entre les bordes superiors, cap al camí de la pleta Palomera i del port de Tavascan. Aquí s’enllaça amb el recorregut de l’alta ruta pirinenca (ARP o HRP, en les sigles franceses), senyalitzat amb pintura i amb fites de pedra, que se seguirà fins a Certascan. Es continua, doncs, per la dreta, cap al NE, primer planerament i després, en arribar al fons de la coma, cap a l’oest en decidida pujada per superar el vessant occidental del Forat de Guerossos, situat enmig d’un bosc de bedolls i de pi negre. Es travessa el riu de Flamisella pel costat d’una cascada (4,55 km, 1.987 m) i, fent ziga-zagues i amb fort pendent, es guanya el voraviu rocós de la pleta de Guerossos. El bosc desapareix.

4,68 km (2.046 m), 2 h 04 min. Pleta de Guerossos, antic estany reblert pels sediments. Es davalla i es creua en direcció E/NE fins a l’altre extrem de la cubeta, on el camí gira al N i ascendeix decididament fins a la coma de Pleta Vella, al fons de la qual hi ha els aiguamolls de Guerossos (2.146 m). Es gira a l’E i després una altra vegada al N superant els lloms que es desprenen del pic de la Torre de Guerossos, situat a l’E, uns 300 m per sobre del camí. Es passa pel costat de l’estanyol de Guerossos i s’arriba a l’indret dels estanys Blaus, entorn de gran bellesa.

6,13 km (2.355 m), 2 h 54 min. L’estany Blau, el més gran dels anomenats estanys Blaus o de Guerossos. Al NO, dominant el circ lacustre, s’aixeca l’altiu pic de Flamisella, de 2.782 m. L’itinerari tomba a l’E seguint el fons d’un petit barranc; quan aquest es difumina, el camí es dirigeix lleugerament a l’esquerra, sempre cap a llevant, per remuntar el fons de la vall principal, que ja no es deixa fins al coll de Certascan.

7,43 km (2.589 m), 3 h 32 min. Coll de Certascan. Per coronar el cim de Certascan -ascensió absolutament recomanable (tram georeferenciat)-, s’ha de girar a l’esquerra (N) i remuntar pel vessant oest de la robusta carena que uneix el cim amb el coll seguint les clares traces que s’enfilen per la tartera fins a la cresta rocallosa, on cal cercar el pas saltant de bloc en bloc (fites i senyals de pintura groga). Se surt, així, al llom de la carena (7,90 km, 2.775 m), aquí ampla i plana, des d’on es continua fins al cim de l’esvelta piràmide.

8,35 km (2.853 m), 4 h 15 min. Pic o tuc de Certascan. Aquells que facin la travessa en modalitat d’inscripció tenen el marcador de la targeta a la base del molló geodèsic. Cim amb àmplia vista panoràmica que abasta, a l’oest, els llunyans massissos de Besiberri, Colomèrs, Maladeta i Posets; més a prop, els cims aranesos de Mauberne i Mont Valier i els pallaresos de Ventolau i Mont-roig. Ja gairebé a tocar, s’alça el pic de Flamisella, a l’altra banda de la conca de l’estany Blanc, amagat sota mateix del cim. Al N, la punta nord de Certascan i el pic de Montabòna (Arieja). Entre l’E/NE i l’E, sobre el gran estany de Certascan, destaquen el pui del Cap de l’Estany i, més lluny, el pic de Pròp de Puntussan (Arieja), el Cap de Guiló i el pic de Tres Comptes; a l’E, el coll de l’Artiga i, finalment, a l’E/SE, en primer terme els altius cims de Salibarri i Broate i, més lluny, l’imponent massís Sotllo-Pica d’Estats, el pic dels Estanys i el de Baborte. Es desfà el camí fins al coll.

Des del coll de Certascan, el camí es dirigeix al SE descendint decididament pel barranc cap a la coma de l’estany de Certascan, que es voreja en direcció SE/E flanquejant-lo uns 15 m per sobre del nivell de l’aigua. Finalment, es remunta un petit collet per superar un llom que cau espadat sobre l’estany i s’arriba al refugi.

11,50 km (2.231 m), 5 h 19 min. Refugi de Certascan, fi de la segona etapa.

L’àrea de Certascan i Romedo és un magnífic exemple de les formes d’erosió glacial que han actuat al Pirineu (circs, crestes, comes, cubetes d’excavació, llindars rocosos…), desenvolupades aquí sobre un substrat rocós peculiar. L’estany de Certascan se situa a cavall del punt de contacte entre els esquistos foscos i rogencs, rovellats, de l’anomenat Dom de la Pallaresa i del granit de Bassiers, de color blanc. Aquesta situació és l’origen de l’espectacular contrast paisatgístic que es dóna en el relleu que envolta l’estany i el cim de Certascan i que el fan tan distingible.

Més informació

[ES] La Porta del Cel 2. Graus-Certascan

Itinerario pirenaico de alta montaña, bello y exigente, que enlaza en cinco etapas Tavascan y los refugios de Les Bordes de Graus, Certascan, Pinet y Vallferrera, con un recorrido circular de 58 km de longitud y 5.280 m acumulados de desnivel de subida. Dos de las cinco etapas discurren parcialmente por L’Ariège (Occitania); el resto por el Pallars Sobirà, dentro de los límites del Parque Natural de L’Alt Pirineu. Durante el recorrido, se utilizan señalizaciones verticales del parque natural, marcas horizontales de senderos de gran recorrido (GR) y también de otras propias. Si bien todo el entorno está lleno de rincones de belleza singular, son remarcables las bordas de Noarre, los picos de Certascan y la Pica d’Estats, los lagos Blaus, de Certascan, Romedo, Sotllo y Naorte. Existe la posibilidad de hacer el recorrido libremente o bajo la modalidad de carrera, previa inscripción. Los participantes han de valorar su preparación teniendo en cuenta las exigencias del terreno de alta montaña (canchales con tramos de grandes bloques de piedra, pendientes pronunciadas, tramos poco trillados, ventisqueros a principios de temporada…) y las posibilidades de cambios de tiempo severos o la presencia de niebla. Es recomendable hacer la reserva en los refugios con tiempo prudencial. La travesía es practicable desde comienzos de junio a mediados de septiembre.

La segunda etapa discurre entre Graus y el refugio de Certascan. Durante el recorrido, se pasa por el bucólico rincón de Noarre, por los lagos Blaus de Guerossos, por el collado y la cima de Certascan, de 2.853 m, altiva, dotada de una amplia panorámica sobre buena parte del Pirineo occidental, y por el lago de Certascan, el más grande de la cordillera (56,2 hectáreas, 1.326 m de longitud y 104 de profundidad). El camino, trillado, bien señalizado y en buen estado, sigue un trazado lógico y previsible que facilita la orientación. La ascensión al pico de Certascan y el paso por el collado pueden presentar ventisqueros a principios de temporada (crampones, bastones o piolet nos serán útiles).
Ruta señalizada.

0,00 km (1.334 m). Refugio de Les Bordes de Graus. Se rehace el último tramo de la etapa anterior saliendo en dirección NE dejando el conjunto de edificios a la izquierda y teniendo el área de camping a la derecha. Se toma el camino que pasa junto a un abrevadero, baja y, más allá, discurre junto al río de Tavascan, que queda a mano derecha (E). Se cruza el río por un puente de cemento, se gira a la derecha y se remonta por la pista hasta la bifurcación del camino de Noarre y Certascan.

0,22 km (1.332 m), 0 h 03 min. Bifurcación y poste indicador. Se gira a la izquierda (N) por el camino de Noarre y Quanca, bien marcado, que sube y se adentra por un bosque frondoso de abedules y de pino negro dejando a la derecha el camino de Tavascan (por donde se llegó en la primera etapa del recorrido). Hasta Noarre, se siguen las señales blancas y rojas del sendero de gran recorrido (GR) que enlaza el GR 11 catalán con el GR 10 occitano. El camino pasa elevado por encima de la presa del embalse de Graus.

0,61 km (1.365 m), 0 h 10 min. Bifurcación. Se deja a la izquierda el camino a las bordas de Pontells y Quanca y se sigue remontando por la derecha (N) hacia Noarre. Se entra dentro de los límites del Parque Natural de L’Alt Pirineu. El camino va subiendo y se sitúa encima del río de Noarre, que pasa profundamente encajonado formando una cascada. Se gira al E y, describiendo zigzags en ??medio del bosque, donde ahora aparecen abetos, se accede a la altura del río, que se sigue, ahora fácilmente, unos cientos de metros hacia el NE.

2,23 km (1.570 m), 0 h 46 min. Puente de Noarre. Se cruza el río por el puente y se sigue hacia las bordas rodeadas de prados y situadas en un lugar de gran belleza (NO). Al oeste, al otro lado del valle, se asoman los alterosos picos de Ventolau, 2.853 m, de la Gallina, 2.723 y 2.753 m, y el imponente Mont-roig, de 2.864 m, con la cima partida en dos por su característica canal.

2,42 km (1.589 m), 0 h 50 min. Bordas de Noarre. Delante de un abrevadero y de la fuente, el itinerario gira a la derecha (NE). Las señales del enlace con el GR 10 se van arriba, recto y luego a la izquierda (O) pasando entre las bordas superiores, hacia el camino del aprisco Palomera y del puerto de Tavascan. Aquí se enlaza con el recorrido de la alta ruta pirenaica (ARP o HRP, por sus siglas francesas), señalizado con pintura y con hitos de piedra, que se seguirá hasta Certascan. Se continúa, pues, por la derecha, hacia el NE, primero llanamente y después, al llegar al fondo del valle, hacia el oeste en decidida subida para superar la vertiente occidental del Forat de Guerossos, situado en medio de un bosque de abedules y de pino negro. Se cruza el río de Flamisella junto a una cascada (4,55 km, 1.987 m) y, en zigzag y con fuerte pendiente, se gana el saliente rocoso del aprisco de Guerossos. El bosque desaparece.

4,68 km (2.046 m), 2 h 04 min. Aprisco de Guerossos, antiguo lago relleno de sedimentos. Se desciende y se cruza en dirección E/NE hasta el otro extremo de la cubeta, donde el camino gira al N y asciende decididamente hasta el valle de Pleta Vella, al fondo del cual están los humedales de Guerossos (2.146 m). Se gira al E y luego otra vez al N superando los lomos que se desprenden del pico de la Torre de Guerossos, situado al E, unos 300 m por encima del camino. Se pasa junto al pequeño lago de Guerossos y se llega al lugar de los lagos Blaus, entorno de gran belleza.

6,13 km (2.355 m), 2 h 54 min. El lago Blau, el mayor de los llamados lagos Blaus o de Guerossos. Al NO, dominando el circo lacustre, se levanta el altivo pico de Flamisella, de 2.782 m. El itinerario gira al E siguiendo el fondo de un pequeño barranco; cuando éste se difumina, el camino se dirige ligeramente a la izquierda, siempre hacia levante, para remontar el fondo del valle principal, que ya no se deja hasta el collado de Certascan.

7,43 km (2.589 m), 3 h 32 min. Collado de Certascan. Para coronar la cima de Certascan -ascensión absolutamente recomendable (tramo georreferenciado)-, hay que girar a la izquierda (N) y remontar por la ladera oeste del robusto cordal que une el pico con el collado siguiendo las claras trazas que ascienden por el canchal hasta la cresta rocosa, donde hay que buscar el paso saltando de bloque en bloque (hitos y señales de pintura amarilla). Se sale así al lomo del cordal (7,90 km, 2.775 m), aquí ancho y llano, desde donde se continúa hasta la cima de la esbelta pirámide.

8,35 km (2.853 m), 4 h 15 min. Pico de Certascan. Aquellos que hagan la travesía en modalidad de inscripción tienen el marcador de la tarjeta en la base del mojón geodésico. Cumbre con amplia vista panorámica que abarca, al oeste, los lejanos macizos de Besiberri, Colomèrs, Maladeta y Posets; más cerca, las cumbres aranesas de Mauberne y Mont Valier y las pallaresas de Ventolau y Mont-roig. Muy cerca nuestro, se alza el pico de Flamisella, al otro lado de la cuenca del lago Blanc, escondido debajo de la cima. Al N, la punta norte de Certascan y el pico de Montabòna (Ariège). Entre el E/NE y E, sobre el gran lago de Certascan, destacan el pico del Cap de l’Estany y, más lejos, el de Pròp de Puntussan (Ariège), el Cap de Guiló y el pico de Tres Comptes; al E, el collado de L’Artiga y, finalmente, el E/SE, en primer término los altivos picos de Salibarri y Broate y, más lejos, el imponente macizo Sotllo-Pica d’Estats, el pico de Els Estanys y el de Baborte. Se desanda el camino hasta el collado.

Desde el collado de Certascan, el camino se dirige al SE descendiendo decididamente por el barranco hacia el valle del lago de Certascan, que se bordea en dirección SE/E flanqueándolo unos 15 m por encima del nivel del agua. Finalmente, se remonta un pequeño collado para superar una loma que cae vertical sobre el lago y se llega al refugio.

11,50 km (2.231 m), 5 h 19 min. Refugio de Certascan, fin de la segunda etapa.

El área de Certascan y Romedo es un magnífico ejemplo de las formas de erosión glacial que han actuado en el Pirineo (circos, crestas, valles, cubetas de excavación, umbrales rocosos…), desarrolladas aquí sobre un sustrato rocoso peculiar. El lago de Certascan se sitúa a caballo del punto de contacto entre los esquistos oscuros y rojizos, oxidados, del llamado Dom de la Pallaresa y del granito de Bassiers, de color blanco. Esta situación es el origen del espectacular contraste paisajístico que se da en el relieve que rodea el lago y la cima de Certascan y que lo hacen tan distinguible.

Más información

[EN] La Porta del Cel 2. Graus-Certascan

This pretty and very demanding Pyrenean high-mountain route links up Tavascan and the Bordes de Graus, Certascan, Pinet and Vallferrera refuges in five stages. It is a 58-km circular route with an accumulated positive difference in altitude of 5,280 m. Two of the five stages go through Ariège (France); the rest go through Pallars Sobirà, within the boundaries of the Alt Pirineu Natural Park. Used along the route are the vertical signs of the natural park and the horizontal marks of grande route (GR) paths, as well as other specific ones. The environment is full of beautiful places, but particularly outstanding are Bordes de Noarre village, the Pic de Certascan mountain, the Pica d’Estats summit and the Blaus, Certascan, Romedo, Sotllo and Naorte lakes. You can take the route freely or as a competition (the latter requires registration). Participants should assess their level of preparation, taking account of the demands of high-mountain terrain (screes with sections consisting of large blocks, steep slopes, not-very-beaten stretches, snow at the beginning of the season, etc.), and the potential for severe weather changes or fog. It is a good idea to book the refuges well in advance. The route can be taken from early June to mid September.

The second stage takes you from Graus to the Certascan refuge. Along the route, you will go through the bucolic spot called Noarre, the Blaus de Guerossos lakes, the Certascan pass and lofty summit at an altitude of 2,853 m, where you will be able to get a panoramic view over most of the western Pyrenees, and Certascan lake, the biggest one in this mountain range (56.2 ha, 1,326 m long and 104 m deep). The beaten track, which is well signposted and in a good condition, follows a logical and predictable path that facilitates orientation. There may be snow on the ground at the beginning of the season, and this should be taken into account when climbing to Certascan peak and going through the pass (crampons, sticks and ice axes may be required).
Marked trail.

senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-porta-del-cel-2-graus-certascan-6700187