D’Albinyana a Sant Antoni de Pàdua i la cova de Vallmajor

Curta passejada pels turons calcaris que tanquen Albinyana que permet visitar la cova de Vallmajor, declarada patrimoni mundial per la UNESCO el desembre de 1998 per l’important conjunt de pintures rupestres que s’hi troben. La cova, que acollia fins fa poc una de les principals colònies de ratpenats de tot Catalunya, va estar habitada des de l’edat del bronze.
Ruta senyalitzada parcialment.

D’Albinyana a Sant Antoni de Pàdua i la cova de Vallmajor

Distància: 6,16 km

Dificultat: Fàcil

Temps de la ruta: una hora 40 minuts

Ruta Circular: Sí

Desnivell acumulat:  Pujant: 250 m – Baixant: 250 m

Altitut:  màxima: 367 m  –  mínima:186 m

[CA] D’Albinyana a Sant Antoni de Pàdua i la cova de Vallmajor

Curta passejada pels turons calcaris que tanquen Albinyana que permet visitar la cova de Vallmajor, declarada patrimoni mundial per la UNESCO el desembre de 1998 per l’important conjunt de pintures rupestres que s’hi troben. La cova, que acollia fins fa poc una de les principals colònies de ratpenats de tot Catalunya, va estar habitada des de l’edat del bronze.
Ruta senyalitzada parcialment.

Cal esmentar que, com que és una cavitat molt coneguda i visitada, les pintures han sofert tota una sèrie d’accions antròpiques negatives com per exemple l’existència de grafits molt a prop d’algunes d’elles. Això, juntament amb el deteriorament de l’entorn, fan aconsellable que els usuaris s’informin prèviament del seu estat.

Per arribar al punt de partida des del Vendrell, cal agafar la carretera C-51 en direcció nord-oest i desviar-se a l’esquerra (SO), després de Bonaterra, per la TV-2043 fins a Albinyana. En sortir de la vila, la carretera conflueix amb el carrer Bonastre i la pista asfaltada que porta a Bonastre. Al costat d’aquesta bifurcació, s’ha d’estacionar el cotxe.

0,00 km (186 m). Albinyana. Es parteix pel carrer Bonastre cap al nord fins a l’església (km 0,28, 200 m), on es gira a l’esquerra (SO) pel carrer que puja fortament fins a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua seguint els senyals del GR 92 i fent drecera els darrers metres.

1,38 km (346 m), 0 h 25 min. Ermita de Sant Antoni de Pàdua. Es descendeix per l’altra banda en direcció sud-oest fins a trobar una conducció de gas soterrada i una pista (km 1,65, 302 m) que porta a la masia d’Escansa. Cal agafar-la a l’esquerra (O) fins a una bifurcació. Es pot veure la cova de Vallmajor dalt del turó del davant, al sud, a l’altra banda del fondo de la Cova de Vallmajor.

2,76 km (357 m), 0 h 50 min. Bifurcació prop de la carena. Se segueix a l’esquerra (S), ara ja planejant, sense pujar a la masia d’Escansa. Es continua per la suau i ampla carena deixant un trencall a l’esquerra tot just havent travessat en un altre punt la conducció soterrada de gas (km 3,30, 357 m). Es careneja ara en direcció sud-est, es deixa el GR 92 (km 3,50, 355 m), que davalla a la dreta (S), i se segueix recte fins al final de la carena. La cova de Vallmajor està amagada a l’obac, al peu d’un petit espadat.

4,02 km (340 m), 0 h 50 min. Cova de Vallmajor. La cova té un pòrtic d’entrada d’uns 3 m d’alçada per 5 d’amplada que dóna inici a les galeries de la cavitat que s’endinsen a la muntanya amb una forta inclinació. Des d’una d’aquestes galeries, s’accedeix a una sala de 9 per 2,50 m, en la qual es localitza el conjunt de pintures rupestres que ocupa la paret O/NO. Les representacions, amb un estil molt esquemàtic, representen animals i signes. S’individualitzen 17 figures corresponents a quadrúpedes (cérvols i possibles cavalls), arcs, una creu inscrita en un cercle, traços i restes de pigment. Les pintures estaven cobertes per dipòsits de l’edat del Bronze. A més de les pintures, a la cova també s’han trobat restes de ceràmica, sílex, os i metalls que van aparèixer en desordre.

Per tornar a Albinyana, l’antic camí que per l’obac porta a la font d’en Toni, situada al fondo de la Cova de Vallmajor, és intransitable per la vegetació; la font és igualment inaccessible pels esbarzers que hi ha. Així doncs, si s’hi vol tornar sense desfer el mateix camí de l’anada, una opció és realitzar una petita marxa enrere tornant a la carena i al GR 92 que s’ha deixat abans i, des d’aquí, desviar-se a l’esquerra per baixar fins al coll de la Font d’en Benet (290 m), ubicat a la pista asfaltada d’Albinyana a Bonastre que, prenent-la a l’esquerra (NE), portaria a Albinyana. Tanmateix, es dóna molta volta.

Des de la cova, la millor opció de tornada i més directa és pujar a la carena i seguir-la avall en direcció sud-est, amb una vegetació més transitable que l’alternativa de l’obaga, fins a sortir també, prop de cal Nicolau (210 m), a la pista asfaltada d’Albinyana a Bonastre, que es pren a l’esquerra (NE) passant per la font d’en Benet. De retorn a Albinyana, passat el fondo de la Cova de Vallmajor, s’ajunta per l’esquerra la pista que baixa de la font del Toni. En aquesta cruïlla, es deixa la pista asfaltada i se n’agafa una altra de terra que puja al nord entre conreus de vinya. Mig km més amunt, també cal deixar-la per anar a la dreta (N) i enllaçar pels mateixos conreus de vimetar amb una altra pista que duu, ara davallant, fins a Albinyana.

5,43 km (246 m), 1 h 07 min. Bifurcació. Més endavant, es deixa la pista per on s’ascendeix pocs metres després del segon revolt a l’esquerra: pot ajudar a trobar el camí que s’ha de prendre una cabana de pedres que hi ha una mica més amunt, en el mateix camp de conreu pel qual s’ha de girar a la dreta. Seguint en direcció nord, es veu fàcilment la pista que torna a Albinyana. En tot cas, la proximitat de la vila i la pista de Bonastre a sota evita perdre’s.

6,16 km (186 m), 1 h 40 min. Bifurcació a Albinyana, punt de partida i final de l’itinerari.

 

[ES] De Albinyana a Sant Antoni de Pàdua y la cueva de Vallmajor

Corto paseo por las colinas calcáreas que cierran Albinyana que permite visitar la cueva de Vallmajor, declarada patrimonio mundial por la UNESCO en diciembre de 1998 por el importante conjunto de pinturas rupestres que alberga. La cueva, que acogía hasta hace poco una de las principales colonias de murciélagos de toda Catalunya, estuvo habitada desde la Edad del Bronce.
Ruta señalizada parcialmente.

Hay que mencionar que, al ser una cavidad muy conocida y visitada, las pinturas han sufrido toda una serie de acciones antrópicas negativas como por ejemplo la existencia de grafitis muy cerca de algunas de ellas. Esto, junto con el deterioro del entorno, hacen aconsejable que los usuarios se informen previamente de su estado.

Para llegar al punto de partida desde el Vendrell, hay que tomar la carretera C-51 en dirección noroeste y desviarse a la izquierda (SO), después de Bonaterra, por la TV-2043 hasta Albinyana. Al salir de la villa, la carretera confluye con la calle Bonastre y la pista asfaltada que lleva a Bonastre. Junto a esta bifurcación, se estaciona el coche.

0,00 km (186 m). Albinyana. Se parte por la calle Bonastre hacia el norte hasta la iglesia (km 0,28, 200 m), donde se gira a la izquierda (SO) por la calle que sube fuertemente hasta la ermita de Sant Antoni de Pàdua siguiendo las señales del GR 92 y atajando los últimos metros.

1,38 km (346 m), 0 h 25 min. Ermita de Sant Antoni de Pàdua. Se desciende por el otro lado en dirección suroeste hasta encontrar una conducción de gas enterrada y una pista (km 1,65, 302 m) que lleva a la masía de Escansa. Hay que tomarla a la izquierda (O) hasta una bifurcación. Se puede ver la cueva de Vallmajor encima de la colina de enfrente, al sur, al otro lado del fondo de la Cova de Vallmajor.

2,76 km (357 m), 0 h 50 min. Bifurcación cerca del cordal. Se sigue a la izquierda (S), ahora ya llaneando, sin subir a la masía de Escansa. Se continúa por el suave y ancho cordal dejando un desvío a la izquierda apenas se ha atravesado en otro punto la conducción enterrada de gas (km 3,30, 357 m). Se prosigue por el cordal ahora en dirección sureste, se deja el GR 92 (km 3,50, 355 m), que baja a la derecha (S), y se sigue recto hasta el final del cordal. La cueva de Vallmajor está escondida en la umbría, al pie de un pequeño risco.

4,02 km (340 m), 0 h 50 min. Cueva de Vallmajor. La cueva tiene un pórtico de entrada de unos 3 m de altura por 5 de ancho que da inicio a las galerías de la cavidad que se adentran en la montaña con una fuerte inclinación. Desde una de estas galerías, se accede a una sala de 9 por 2,50 m, en la que se localiza el conjunto de pinturas rupestres que ocupa la pared O/NO. Las representaciones, con un estilo muy esquemático, representan animales y signos. Individualizan 17 figuras correspondientes a cuadrúpedos (ciervos y posibles caballos), arcos, una cruz inscrita en un círculo, trazos y restos de pigmento. Las pinturas estaban cubiertas por depósitos de la Edad del Bronce. Además de las pinturas, en la cueva también se han encontrado restos de cerámica, sílex, hueso y metales que aparecieron en desorden.

Para volver a Albinyana, el antiguo camino que lleva por la umbría a la fuente de En Toni, situada en el fondo de la Cova de Vallmajor, es intransitable por la vegetación; la fuente es igualmente inaccesible por las zarzas que hay. Así pues, si se quiere volver sin desandar el mismo camino de la ida, una opción es realizar una pequeña marcha atrás volviendo al cordal y el GR 92 que se ha dejado antes y, desde ahí, desviarse a la izquierda para bajar hasta el collado de la Font d’en Benet (290 m), ubicado en la pista asfaltada de Albinyana a Bonastre que, tomándola a la izquierda (NE), llevaría a Albinyana. Sin embargo, se da mucha vuelta.

Desde la cueva, la mejor opción para volver y más directa es subir al cordal y seguirlo hacia abajo en dirección sureste, con una vegetación más transitable que la alternativa por la umbría, hasta salir también, cerca de Cal Nicolau (210 m), a la pista asfaltada de Albinyana a Bonastre, que se toma a la izquierda (NE) pasando por la fuente de En Benet. De regreso a Albinyana, pasado el fondo de la Cova de Vallmajor, se junta por la izquierda la pista que baja de la fuente del Toni. En este cruce, se deja la pista asfaltada y se toma otra de tierra que sube al norte entre cultivos de vid. Medio kilómetro más arriba, también hay que dejarla para ir a la derecha (N) y enlazar por los mismos cultivos de mimbre con otra pista que lleva, ahora descendiendo, hasta Albinyana.

5,43 km (246 m), 1 h 07 min. Bifurcación. Más adelante, se deja la pista por la que se asciende pocos metros después de la segunda curva a la izquierda: puede ayudar a encontrar el camino que se debe tomar una cabaña de piedra que hay un poco más arriba, en el mismo campo de cultivo por el que hay que girar a la derecha. Siguiendo en dirección norte, se ve fácilmente la pista que vuelve a Albinyana. En todo caso, la proximidad de la villa y la pista de Bonastre debajo evita perderse.

6,16 km (186 m), 1 h 40 min. Bifurcación en Albinyana, punto de partida y final del itinerario.

 

[EN] From Albinyana to Sant Antoni de Pàdua and the Cave of Vallmajor

A short itinerary around the limestone hills surrounding Albinyana that permits you to visit the Cave of Vallmajor, which was declared a UNESCO World Heritage Site in December 1998 because of the important set of cave paintings located there.

The cave, which until very recently housed one of the main colonies of bats in the whole of Catalonia, was inhabited from Bronze Age times onwards.
Partially marked trail.

senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dalbinyana-a-sant-antoni-de-padua-i-la-cova-de-vallmajor-6669232