Itinerari en bicicleta – Montsec de Rúbies. De Terradets a l’Hostal Roig i la Portella Blanca (50 km)

Montsec de Rúbies. De Terradets a l’Hostal Roig i la Portella Blanca

Distància: 49,56 km

Dificultat: Fàcil

Ruta Circular: Sí

Desnivell acumulat: Pujant: 1536 m – Baixant: 1536 m

Altidud: màxima: 1667 m – mínima:386 m

[CA]Montsec de Rúbies. De Terradets a l’Hostal Roig i la Portella Blanca

Itinerari en bicicleta tot terreny

Itinerari en bicicleta tot terreny de gran bellesa que recorre el vessant obac del Montsec de Rúbies fins a la carena que separa el Pallars de la Noguera. A la proposta de recorregut s’hi afegeix la possibilitat de visitar les coves de Mata-solana, la del Forat del Gel (per a això caldria dur una llanterna potent) i la baixada a l’ermita de Sant Salvador del Bosc. L’itinerari requereix un bon nivell de preparació.
Ruta senyalitzada.

Des de Tremp, Àger o Balaguer, si es va en cotxe, o des de l’estació de Cellers, si es va en tren, se segueix la carretera C-13 en direcció a Terradets. Cal desviar-se cap a Llimiana per la carretera LV-9121. Es travessa el pont de l’embassament de Terradets-Cellers (a 600 m de l’esmentada estació de tren) i, 1,5 km després (2,1 km gairebé plans des de l’estació), passat el pont del riu Barcedana, hi ha un revolt a la dreta. Aquí s’agafa el traçat de la carretera vella que porta, en pocs metres, a un aparcament contigu, on es deixa el cotxe.

0,00 km (386 m). Aparcament de la carretera vella de Llimiana, passat el pont del riu de Barcedana. Inici de la pista que segueix paral·lela al riu per la seva riba dreta, senyalitzada amb marques blanques i vermelles com a sender GR-1-4 i que se seguirà fins a l’Hostal Roig.

Es pren la pista en direcció a llevant tenint el riu a l’esquerra. Al cap de 2,53 km (455 m) es creua el riu Barcedana i s’entra a l’obac del Montsec. Una mica més enllà (2,97 km, 495 m) es deixa a mà dreta el trencall del camí que condueix al santuari romànic de Sant Salvador del Bosc. Se segueix per la pista principal, seguint els senyals del GR, deixant diversos trencalls secundaris, com el de la llau de les Carboneres (4,10 km), que també portaria a Sant Salvador, o el del punt 6,55 km (710 m), que duria, per l’esquerra, en 3 km, a Sant Martí de Barcedana. Creuant llaus (barrancs), el traçat descriu dues grans ziga-zagues per guanyar alçada.

8,11 k (846 m). Trencall a la cova Negra de Matasolana. A l’esquerra, hi ha una petita clariana preparada per a aparcar-hi vehicles. A la dreta, un senyal indica la sortida del corriol que puja a la cova, primer suaument en direcció sud-oest, després, al cap de 250 m, quan es travessa la petita llau dels Lladres, pujant fortament i fent dues llaçades fins a la cova (968 m, 0,5 km des de la pista). La impressionant cova té un abeurador gairebé sempre amb aigua. Del conjunt d’estalagmites, en destaca l’anomenada ‘La Pastora’.

Es torna a la pista pel mateix corriol i es continua pujant, descrivint diverses ziga-zagues enmig del bosc de l’obaga del Montsec. Finalment, la pista gira al N i desemboca a la carretera del Pas Nou i la vall de Barcedana.

10,88 km (1.006 m). Carretera del Pas Nou i Vilanova de Meià a la vall de Barcedana, molt a prop de Mata-solana. Es gira a la dreta i, tot seguint carretera amunt; es passen la font de Balasc (11,88 km, 1.074 m) i l’Hostal Roig (12,22 km, 1.095 m). Poc després, s’haurà de tombar per la pista que surt a mà dreta.

12,35 km (1.095 m). Trencall a la carena del Montsec i a la portella Blanca. Es gira a la dreta tot deixant la carretera. Ara es coincideix amb el GR-1. Se segueix serra amunt, seguint la pista principal i els senyals del GR que també passa per la portella Blanca.

Revolt rere revolt, llau rere llau, es va guanyant alçada. Es guanya la carena del serrat Ample (16,08 km, 1.312 m) i, després d’una llarga ziga-zaga, i d’un flanqueig cap a ponent, s’arriba al trencall (17,93 km, 1.445 m) que, per l’esquerra, du al tossal de Mirapallars-i-Urgell (situat a 1,95 km d’aquí, s’hi pot pujar amb bicicleta amb forta pujada, si més no fins al coll de la cota 1.590 m, situat a només 400 m a l’est del cim, que en té 1.672). Es continua per la pista principal, cap al SO i es travessa la llau de la Coma del Torn.

18,28 km (1.467 m). Trencall senyalitzat a la dreta. Un corriol baixa a la cova del Forat del Gel, situada a 0,5 km d’aquest punt i a 1.305 m d’altitud. Si es té interès a anar-hi, caldrà deixar obligadament la bicicleta i baixar 150 m recte, avall cap al nord, fins a un camí (1.429 m) que és un solc de l’antiga repoblació forestal de la post-guerra i que, planerament, portaria per la dreta (E) a la cabana dels Pastors.

La cova és una mica més avall, però per no caure al seu forat cal seguir baixant una mica a l’esquerra, cap al nord-oest, seguint les fites que pel fort pendent estan recolzades en els arbres i són poc visibles. A poc a poc es gira a la dreta, cap al nord-est, i finalment a l’est i s’arriba a l’entrada del forat.

L’itinerari principal continua cap a llevant. Al cap de molt poc s’arriba a una bifurcació.

18,92 km (1.514 m). Bifurcació. Es pren el camí de la dreta, una pista forestal de l’antiga repoblació que, en 1,3 km de baixada, porta a sobre mateix de l’ermita.

20,21 km (1.439 m). Indret dit de los Amplos. Aquí s’acaba la pista i hi surten dos camins(hi ha un pal amb banderoles indicadores), un a la dreta, cap a Sant Salvador, i l’altre segueix cap a ponent, devers la Portella Blanca (normalment massa embardissat per ser fet amb bicicleta). Per anar a Sant Salvador cal deixar la bicicleta (comptar 1,5 h fins a la tornada) i seguir baixant per un camí zigzaguejant i cada vegada més pendent que, en uns quaranta revolts i 1,2 km de recorregut, assoleix un collet en la cota 1.196 m, al peu de l’ermita.

Es travessa un bonic pas sota la roca i en 100 m de forta pujada per uns altres 10 revolts s’arriba a l’ermita (1.228 m). Àmplia, magnífica vista sobre la vall de Barcedana, el Pallars i els Pirineus centrals. Sant Salvador rep el nom, també, de ‘Sant del Bosc’.

Es torna fins on s’ha deixat la bicicleta i, a cavall d’ella, a la desviació de la pista principal (ara a 21,50 km). El recorregut segueix cap a la dreta (O), recte, pujant per la pista principal.

22,37 km (1.581 m). Es deixa un trencall a mà esquerra que puja al Tossal de la Torreta i que es prendrà després, en tornar de la Portella Blanca. Es continua recte (GR 1), en baixada suau. En arribar prop de la Roca de Migjorn, de la que es veu clarament la cinglera abocada al sud, el camí fa una inflexió brusca de baixada (24,40 km, 1.470 m). Es millor deixar la bicicleta en aquest punt i fer la resta del camí fins a la Portella Blanca a peu.

24,90 km (1.415 m). La Portella Blanca (senyalització)des d’on un corriol molt dret, baixa fins a l’antic llogarret de Rúbies, actualment en runes. Seguint el recorregut del GR 1, seria possible arribar a la carretera C-13 i, pel pas de Terradets, retornar al punt de sortida de l’excursió (recorregut exigent que caldria preparar a consciència). Es desfà el camí fins al trencall del Tossal de la Torreta (ara 27,14 km), que es prendrà cap a la dreta en forta i intensa pujada.

28,46 km (1.676 m). Tossal de la Torreta, molt bon mirador de la Noguera, del Pallars i del Pirineu, l’horitzó del qual abasta des del Mont Perdut fins al Puigmal. Amb temps clar, la vista es impressionant. A partir d’aquí es retorna al punt de sortida de la ruta desfent el camí ja conegut.

49,62 km (386 m). Aparcament de la carretera vella de Llimiana, passat el pont del riu de Barcedana. Final del recorregut.

Tot i la notable alteració arbòria del massís del Montsec a causa de l’acció humana, el nom de la muntanya fa referència als grans talls (“secs”, “segats”) que configuren enormes cingleres tant al vessant sud com als congostos de Terradets i de Mont-rebei, els més profunds de la Península. La situació del Montsec li confereix la particularitat de ser frontera biològica natural: constitueix el límit meridional per a espècies de distribució pirenaica com el tritó pirinenc, el lliri pirinenc o les martes, i límit septentrional per a espècies típiques mediterrànies com la serp de ferradura o la geneta. El seu paper estratègic ha motivat diverses iniciatives encarades a la declaració del Montsec com a parc natural.