Els dominis de Querol i la torre de Pinyana

Els dominis de Querol i la torre de Pinyana

Distància: 14,56 km

Dificultat: Fàcil

Temps de la ruta: 3 hores 30 minuts

Ruta Circular: Sí

Desnivell acumulat:  Pujant: 362 m – Baixant: 362 m

Altidud:  màxima: 843 m  –  mínima:490 m

[CA] Els dominis de Querol i la torre de Pinyana

Ruta promocionada, senyalitzada i editada en díptics informatius pel Consell Comarcal de l’Alt Camp, a la col·lecció Camins de l’Alt Camp, que ens portarà a passejar pels vessants del Montagut des de Querol, situat a la vora del Gaià. Des de Querol, se segueix el Camí Nou de Montagut que, en successives ziga-zagues, s’enfilarà pels cingles del Coster del Moneu, aiguavés del torrent de Lloreda. Durant l’ascensió, es podrà observar la torre de Pinyana, per on es baixarà de tornada. Ja al coll de Montagut, es passa pels plans de sota mateix del con de la muntanya, ocupats per vinyes de la D.O. Penedès. En el descens, en un morrot arran del camí, podrem veure el castell de Pinyana a vista d’ocell. Més endavant, un cop contemplada la torre, continuarem davallant fins a trobar la carretera, que haurem de seguir una estona fins a Querol, on destaca el castell que corona el turó del poble. L’itinerari discorre en la seva major part per bones pistes forestals, aptes per recórrer amb bicicleta de muntanya. Cal tenir en compte, però, que hi ha algunes pujades i baixades pedregoses i de pendent considerable.
Ruta senyalitzada.

La ruta comença a Querol. Per accedir-hi, cal prendre la carretera C-37 fins al km 34, entre Igualada i Valls, i situar-se a la part SO del poble (la més propera a Valls). Abans de sortir-ne, cal prendre un carrer que parteix de la carretera a la dreta del passeig de la Font en direcció SE. De seguida s’arriba a l’àrea de lleure de la Font de Querol, amb taules i bancs, on s’inicia l’excursió.

0,00 km (536 m). Àrea de lleure de la Font de Querol. Encarats a la font, agafarem el camí que surt a la dreta en direcció SO i que encara conserva part de l’empedrat original. Passem a tocar de la tanca de cal Pijoan. La vegetació de la vora va estrenyent cada vegada més el pas. Aviat trobem el camí d’accés a una casa que deixem a l’esquerra.

0,24 km (551 m), 0 h 03 min. Camí Nou de Montagut. El seguim a l’esquerra (S/SO) pujant una mica. Passem pel costat d’unes vinyes i entrem de ple a un bosc de pi blanc, molt espès i amb exemplars de talla considerable.

1,40 km (632 m), 0 h 21 min. El camí gira 180 graus prenent direcció NO i discorre arrapat per sota dels cingles del Coster del Moneu. Continuem remuntant i anem contemplant una bona panoràmica de la serra de Miramar i bona part de l’Alt Camp, amb la vall del Gaià als nostres peus, d’on sobresurt el mas de cal Regalat i la torre del castell de Pinyana, per on passarem de tornada a Querol. Superats els cingles, planegem una mica, però aviat tornem a enfilar-nos de valent. Tot i això, de tant en tant, trobem algun tram planer.

2,64 km (761 m), 0 h 41 min. Bifurcació. Arribem a una gran esplanada, on hi ha una bifurcació: prenem el camí de la dreta cap al SE. El de l’esquerra (NE) es dirigeix a cal Castellà i enllaça amb la carretera de Querol a Montagut, a 1 km i mig aproximadament. Darrere s’albira una magnífica vista de la vall del Gaià. Si ens situem al final de l’esplanada i de cara a la vall, veurem, a l’esquerra, i per damunt del torrent de Comadevaques, els conglomerats de Sant Miquel de Montclar. Davant, entre la carena del serrat del Conillera (826 m) i el cingle que cau a sobre del Gaià, s’estén la plana del Cateco, presidida pel mas Baldric, un dels pocs que conserva habitants i que explota les terres del voltant. Més a la dreta, cap al N, la sinuosa vall del Gaià, i, a la dreta, Seguer, amb la serra de la Brufaganya darrere.

2,79 km (772 m), 0 h 42 min. Es deixa a l’esquerra (NE) el camí gairebé imperceptible que accedeix a la masia de l’Esteve. Seguim de front vorejant la banda solana del puig d’en Rovira. Quatre revolts més endavant, la pista s’acosta de nou a la vora del torrent. Ara la pista és més dolenta, amb força esvorancs i reguerots. Trobarem el rastre d’algun marge de pedra seca, que ens confirma que, no fa massa temps, aquest bosc era terra de conreu.

3,52 km (796 m), 0 h 52 min. Cal Carrillo. A l’esquerra del camí, i un xic enfilades, veiem les parets ensulsiades del que va ser el mas. Continuem planejant i seguim la direcció que ens marca el torrent (SE). La vegetació ha anat canviant progressivament a mesura que hem anat guanyant alçada amb la presència de més roures, alzines, savines, ginebrons i demés en detriment de la pineda.

4,59 km (841 m), 1 h 09 min. La pista ens duu a una parada (camp) de ceps emparrats que sembla que ens vulguin barrar el pas. Hem de seguir les roderes dels cotxes cap al NE i vorejar la parada uns 50 metres escassos, passats els quals la creuarem entre dues fileres de ceps més separades fins a sortir al camí que duu de la carretera de Querol a cal Rovira, que veiem a l’esquerra una mica més elevat. El prenem a la dreta (SE) en direcció a la carretera.

4,71 km (843 m), 1 h 11 min. Coll de Montagut, per on passa la carretera de Querol al coll de la Torreta. Ens incorporem a la via asfaltada seguint-la a la dreta (S). A l’esquerra veiem el trencall, també asfaltat, que duu a l’església de Sant Jaume de Montagut, que es troba a 1 km escàs darrere de l’inconfusible con del Montagut.

5,28 km (823 m), 1 h 18 min. Desviació al cim del Montagut. Per l’esquerra arrenca el camí, força costerut i amb trams pavimentats, que porta a les antenes i al cim del Montagut. Seguim, però, per la carretera (S/SE).

5,79 km (827 m), 1 h 24 min. Coll de la Torre de Querol. Deixem la ruta asfaltada, que continua cap al coll de la Torreta, on troba la carretera TV-2441 de Santes Creus a Pontons, i girem a la dreta (SO) per una pista molt ampla. Aquí trobem els senyals blancs i vermells del GR 172, que ens acompanyaran una estona.

6,10 km (834 m), 1 h 27 min. Abandonem a la dreta un camí secundari que es dirigeix a cal Ramonet, però que no hi accedeix, i continuem recte (SO). Es deixen a la dreta uns repetidors de radiotelèfon. Just a l’altre costat, veiem un magatzem de formigó on es desa la maquinària per a l’explotació de les grans parades de vinya de la D.O. Penedès que s’estenen per aquests plans.

6,45 km (833 m), 1 h 32 min. Bifurcació amb una illeta al mig. Agafem el camí de la dreta (NO) abandonant els senyals del GR 172, que pel desviament de l’esquerra (SO) porten a Santes Creus.

7,06 km (812 m), 1 h 41 min. Bifurcació davant del mas de cal Boada. Després de passar una cadena, de vegades tancada, arribem a la bifurcació: seguim per la pista de la dreta (NO) deixant a l’esquerra les parets del mas. Deixem cal Boada enrere i continuem acompanyats de vinyes a un costat i del bosc que cobreix el puig de les Basses, que anem envoltant, a l’altre. Comencem a descendir i ens apropem més al torrent de Lloreda. A l’altra banda, veiem l’obaga del Carrillo i els cingles del Coster de Moneu, que hem superat a la pujada, i els masos de cal Rovira, a tocar del coll de Montagut, i de cal Carrillo, a mig aire del puig d’en Rovira.

8,43 km (790 m), 2 h 02 min. Es deixa una pista a l’esquerra, que flanqueja el puig de les Basses i duu a cal Ratat, i es continua recte (NO). Es passa el bosc espès de l’obaga del Boada i s’avança entre vegetació baixa (coscoll, argelaga, romaní, bruc d’hivern, etc.), cosa que ens permet una vista amplíssima: la serra de Miramar i, al darrere, les muntanyes de Prades, el coll de Cabra, la Voltorera, el torrent de Rupit, la serra de Selmella, el Comaverd, el clot de Vallespinosa i el torrent de Comadevaques amb Sant Miquel de Montclar al fons, la plana del Cateco i el serrat del Conillera, el trau del Gaià i, al fons, l’altiplà de Santa Coloma de Queralt, la serra de la Brufaganya, Seguer i, per tancar el ventall, el coll de la Rovira Seca.

Comencem a baixar de manera més pronunciada pel costat solell de la rasa de Pinyana. En la seva banda obaga, veiem la pista que duu al Pont d’Armentera. En un tomb pronunciat de la pista, podrem observar el castell de Pinyana a vista d’ocell. Després de fer una ziga-zaga, en un revolt a la dreta cap al NE, se’ns presenta de sobte el castell de Pinyana. 25 metres més endavant trobem, a l’esquerra (N), un corriol que ens permet pujar fins a les restes del castell.

9,26 km (705 m), 2 h 18 min. Corriol d’accés al castell, situat al cim d’un peny de roca. El sender davalla una mica entre matolls i s’enfila per una escletxa de la roca. En 5 minuts, serem a les restes del castell. En destaquen la torre circular i l’ermita de Sant Salvador, ambdues del s. X. De retorn del castell, seguirem pista avall (NE) a frec del peny de roca. Penetrem en un bosc atapeït d’alzines, roures i pins.

11,25 km (546 m), 2 h 45 min. Pinyana. Arribem a una petita esplanada coberta de fenàs on hi ha un dipòsit metàl·lic que serveix per emmagatzemar aigua per a l’extinció d’incendis. A la dreta del camí, i mig tapades per les heures, s’entreveuen les restes de les cases del llogarret de Pinyana. Davant, a l’altre costat de la vall del Gaià (NO), sobresurten les torres del castell de Saburella, enfilades en un turó cònic, i el castell de Selmella coronant la serra.

11,98 km (492 m), 2 h 55 min. Franquegem una cadena que barra el pas al trànsit de vehicles a motor i accedim a la carretera C-37, entre el Pont d’Armentera i Querol. La seguim a la dreta (NE) en direcció a aquest darrer poble durant 2 km i mig, ja que és l’única via que tenim per tornar a Querol sense voltar massa. A l’esquerra, molt propera, hi ha la font de Pinyana. La carretera travessa el bonic bosc del Mandil. Transcorregut 1 km, seguint per la carretera, creuarem el torrent de Lloreda per sobre d’un pont i, poc més enllà, passarem pel costat d’una antiga pedrera de guix. Tot i que es tracta d’una carretera poc transitada, cal anar amb compte, ja que l’estretor i els revolts força tancats dificulten la visibilitat dels cotxes i motos que s’apropen.

14,51 km (534 m), 3 h 28 min. Querol. Deixem la carretera just a l’entrada del poble per girar pel carrer de la dreta (SE) cap al safareig públic. Continuem fins a l’àrea de lleure de la Font de Querol.

14,56 km (536 m), 3 h 30 min. Àrea de lleure de la Font de Querol, punt d’inici i final del recorregut.

Més informació

[ES] Los dominios de Querol y la torre de Pinyana

Ruta promocionada, señalizada y editada en dípticos informativos por el Consell Comarcal de l’Alt Camp, en la colección Camins de l’Alt Camp, que nos llevará a pasear por las laderas del Montagut desde Querol, situado en la orilla del Gaià. Desde Querol, se sigue el Camí Nou de Montagut que, en sucesivos zigzags, subirá por los riscos del Coster del Moneu, vertiente del torrente de Lloreda. Durante la ascensión, se podrá observar la torre de Pinyana, por donde se bajará de vuelta. Ya en el collado de Montagut, se pasa por los llanos de debajo del cono de la montaña, ocupados por viñedos de la D.O. Penedès. En el descenso, en un saliente junto al camino, podremos ver el castillo de Pinyana a vista de pájaro. Más adelante, una vez contemplada la torre, continuaremos descendiendo hasta encontrar la carretera, que tendremos que seguir un rato hasta Querol, donde destaca el castillo que corona el cerro del pueblo. El itinerario discurre en su mayor parte por buenas pistas forestales, aptas para recorrer en bicicleta de montaña. Hay que tener en cuenta, sin embargo, que hay algunas subidas y bajadas pedregosas y de pendiente considerable.
Ruta señalizada.

La ruta comienza en Querol. Para acceder a esta población, hay que tomar la carretera C-37 hasta el km 34, entre Igualada y Valls, y situarse en la parte SO del pueblo (la más cercana a Valls). Antes de salir, hay que tomar una calle que parte de la carretera a la derecha del paseo de la Font en dirección SE. Enseguida se llega al área recreativa de la Font de Querol, con mesas y bancos, donde se inicia la excursión.

0,00 km (536 m). Área recreativa de la Font de Querol. Encarados a la fuente, tomaremos el camino que sale a la derecha en dirección SO y que todavía conserva parte del empedrado original. Pasamos junto a la valla de Cal Pijoan. La vegetación de al lado va estrechando cada vez más el paso. Pronto encontramos el camino de acceso a una casa que dejamos a la izquierda.

0,24 km (551 m), 0 h 03 min. Camí Nou de Montagut. Lo seguimos a la izquierda (S/SO) subiendo un poco. Pasamos junto a unos viñedos y entramos de lleno en un bosque de pino carrasco, muy espeso y con ejemplares de talla considerable.

1,40 km (632 m), 0 h 21 min. El camino gira 180 grados tomando dirección NO y discurre por debajo de los riscos del Coster del Moneu. Continuamos remontando y vamos contemplando una buena panorámica de la sierra de Miramar y buena parte de L’Alt Camp, con el valle del Gaià a nuestros pies, de donde sobresale la masía de Cal Regalat y la torre del castillo de Pinyana, por donde pasaremos de vuelta a Querol. Superados los riscos, llaneamos un poco, pero pronto volvemos a ascender duramente. Sin embargo, de vez en cuando, encontramos algún tramo llano.

2,64 km (761 m), 0 h 41 min. Bifurcación. Llegamos a una gran explanada, donde hay una bifurcación: tomamos el camino de la derecha hacia el SE. El de la izquierda (NE) se dirige a Cal Castellà y enlaza con la carretera de Querol a Montagut, a 1 km y medio aproximadamente. Detrás se divisa una magnífica vista del valle del Gaià. Si nos situamos al final de la explanada y de cara al valle, veremos, a la izquierda, y por encima del torrente de Comadevaques, los conglomerados de Sant Miquel de Montclar. Enfrente, entre el cordal de la loma del Conillera (826 m) y el risco que cae sobre el Gaià, se extiende la llanura del Cateco, presidida por la masía Baldric, una de las pocas que conserva habitantes y que explota las tierras de alrededor. Más a la derecha, hacia el N, el sinuoso valle del Gaià, y, a la derecha, Seguer, con la sierra de la Brufaganya detrás.

2,79 km (772 m), 0 h 42 min. Se deja a la izquierda (NE) el camino casi imperceptible que accede a la masía de L’Esteve. Seguimos adelante bordeando la parte solana del monte de En Rovira. Cuatro curvas más adelante, la pista se acerca de nuevo a la orilla del torrente. Ahora la pista es más mala, con algunos socavones y regueros. Encontraremos el rastro de algún margen de piedra seca, que nos confirma que, no hace mucho tiempo, este bosque era tierra de cultivo.

3,52 km (796 m), 0 h 52 min. Cal Carrillo. A la izquierda del camino, y un poco elevadas, vemos las paredes derrumbadas de lo que fue la masía. Continuamos llaneando y seguimos la dirección que nos marca el torrente (SE). La vegetación ha ido cambiando progresivamente a medida que hemos ido ganando altura con la presencia de más robles, encinas, sabinas, enebros y demás en detrimento del pinar.

4,59 km (841 m), 1 h 09 min. La pista nos lleva a una parada (campo) de cepas emparradas que parece que nos quieren cerrar el paso. Debemos seguir las roderas de los coches hacia el NE y bordear el campo unos 50 metros escasos, pasados ??los cuales lo cruzaremos entre dos hileras de cepas más separadas hasta salir al camino que lleva a la carretera de Querol a Cal Rovira, caserío que vemos a la izquierda un poco más elevado. Lo tomamos a la derecha (SE) en dirección a la carretera.

4,71 km (843 m), 1 h 11 min. Collado de Montagut, por donde pasa la carretera de Querol al collado de la Torreta. Nos incorporamos a la vía asfaltada siguiéndola a la derecha (S). A la izquierda vemos el desvío, también asfaltado, que lleva a la iglesia de Sant Jaume de Montagut, que se encuentra a 1 km escaso detrás del inconfundible cono del Montagut.

5,28 km (823 m), 1 h 18 min. Desviación a la cima del Montagut. Por la izquierda arranca el camino, bastante empinado y con tramos pavimentados, que lleva a las antenas y a la cima del Montagut. Seguimos, sin embargo, por la carretera (S/SE).

5,79 km (827 m), 1 h 24 min. Collado de la Torre de Querol. Dejamos la ruta asfaltada, que continúa hacia el collado de la Torreta, donde encuentra la carretera TV-2441 de Santes Creus a Pontons, y giramos a la derecha (SO) por una pista muy ancha. Aquí encontramos las señales blancas y rojas del GR 172, que nos acompañarán un rato.

6,10 km (834 m), 1 h 27 min. Abandonamos a la derecha un camino secundario que se dirige a Cal Ramonet, pero que no accede, y continuamos recto (SO). Se dejan a la derecha unos repetidores de radioteléfono. Justo al otro lado, vemos un almacén de hormigón donde se guarda la maquinaria para la explotación de los grandes campos (parades) de viñedos de la D.O. Penedès que se extienden por estos llanos.

6,45 km (833 m), 1 h 32 min. Bifurcación con una isla en el medio. Tomamos el camino de la derecha (NO) abandonando las señales del GR 172, que por el desvío de la izquierda (SO) llevan a Santes Creus.

7,06 km (812 m), 1 h 41 min. Bifurcación delante de la casa de Cal Boada. Después de pasar una cadena, a veces cerrada, llegamos a la bifurcación: seguimos por la pista de la derecha (NO) dejando a la izquierda las paredes de la casa. Dejamos Cal Boada atrás y continuamos acompañados de viñedos a un lado y del bosque que cubre el cerro de Les Basses, que vamos rodeando, al otro. Empezamos a descender y nos acercamos más al torrente de Lloreda. Al otro lado, vemos la umbría del Carrillo y los riscos del Coster de Moneu, que hemos superado en la subida, y las masías de Cal Rovira, junto al collado de Montagut, y de Cal Carrillo, a media altura del cerro de En Rovira.

8,43 km (790 m), 2 h 02 min. Se deja una pista a la izquierda, que flanquea el monte de Les Basses y lleva a Cal Ratat, y se sigue recto (NO). Se pasa el frondoso bosque de la umbría del Boada y se avanza entre vegetación baja (coscoja, aliaga, romero, brezo, etc.), lo que nos permite una vista amplísima: la sierra de Miramar y, detrás, las montañas de Prades, el collado de Cabra, la Voltorera, el torrente de Rupit, la sierra de Selmella, el Comaverd, la hondonada de Vallespinosa y el torrente de Comadevaques con Sant Miquel de Montclar al fondo, la llanura del Cateco y la loma del Conillera, el valle del Gaià y, al fondo, el altiplano de Santa Coloma de Queralt, la sierra de la Brufaganya, Seguer y, para cerrar el abanico, el collado de la Rovira Seca.

Empezamos a bajar de manera más pronunciada por la solana de la zanja de Pinyana. En su parte sombría, vemos la pista que lleva al Pont d’Armentera. En un giro pronunciado de la pista, podremos observar el castillo de Pinyana a vista de pájaro. Después de hacer un zigzag, en una curva a la derecha hacia el NE, se nos presenta de repente el castillo de Pinyana. 25 metros más adelante encontramos, a la izquierda (N), un sendero que nos permite subir hasta los restos del castillo.

9,26 km (705 m), 2 h 18 min. Sendero de acceso al castillo, situado en la cima de una peña. El sendero desciende un poco entre matorrales y sube por una grieta de la roca. En 5 minutos, estaremos en los restos del castillo. Destacan la torre circular y la ermita de Sant Salvador, ambas del s. X. De regreso al castillo, seguiremos pista abajo (NE) a ras de la peña. Penetramos en un bosque tupido de encinas, robles y pinos.

11,25 km (546 m), 2 h 45 min. Pinyana. Llegamos a una pequeña explanada cubierta de lastón donde hay un depósito metálico que sirve para almacenar agua para la extinción de incendios. A la derecha del camino, y medio tapados por la hiedra, se vislumbran los restos de las casas de la aldea de Pinyana. Enfrente, al otro lado del valle del Gaià (NO), sobresalen las torres del castillo de Saburella, situadas sobre un cerro cónico, y el castillo de Selmella coronando la sierra.

11,98 km (492 m), 2 h 55 min. Franqueamos una cadena que cierra el paso al tráfico de vehículos a motor y accedemos a la carretera C-37, entre el Pont d’Armentera y Querol. La seguimos a la derecha (NE) en dirección a este último pueblo durante 2 km y medio, ya que es la única vía que tenemos para volver a Querol sin dar mucha vuelta. A la izquierda, muy cercana, está la fuente de Pinyana. La carretera atraviesa el hermoso bosque del Mandil. Transcurrido 1 km, siguiendo por la carretera, cruzamos el torrente de Lloreda por encima de un puente y, un poco más allá, pasaremos junto a una antigua cantera de yeso. Aunque se trata de una carretera poco transitada, hay que tener cuidado, ya que la estrechez y las curvas bastante cerradas dificultan la visibilidad de los coches y motos que se acercan.

14,51 km (534 m), 3 h 28 min. Querol. Dejamos la carretera justo en la entrada del pueblo para girar por la calle de la derecha (SE) hacia el lavadero público. Continuamos hasta el área recreativa de la Font de Querol.

14,56 km (536 m), 3 h 30 min. Área recreativa de la Font de Querol, punto de inicio y final del recorrido.

senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/els-dominis-de-querol-i-la-torre-de-pinyana-6700262