La serra de Llaberia. De Pratdip al Mont-redon i al Cavall Bernat

La serra de Llaberia. De Pratdip al Mont-redon i al Cavall Bernat

Distància: 12,91 km

Dificultat: Moderat

Temps de la ruta:

Ruta Circular: Sí

Desnivell acumulat:  Pujant: 814 m – Baixant: 814 m

Altidud:  màxima: 863 m  –  mínima:222 m

[CA] La serra de Llaberia. De Pratdip al Mont-redon i al Cavall Bernat

Itinerari per la serra de Llaberia que recorre un dels entorns calcaris singulars del sud del Principat, amb atractius paisatgístics, esportius i naturals molt diversos. La serra es va incloure en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) l’any 1992; es considera un espai de transició entre els paisatges de muntanya mitjana propis de la serra de Prades, situada al nord, i els de la serra de Cardó, més eixuts; hi sobresurten algunes comunitats vegetals rares (gatelledes, brolles, pradells, poblaments rupícoles endèmics…) que hostatgen espècies faunístiques en alguns casos excepcionals. Atenció al tram de descens per les tarteres de Mont-redon, on caldrà exercir els dots d’orientació.
Ruta senyalitzada.

L’itinerari comença a Pratdip. S’hi pot arribar des de Reus, la capital comarcal, mitjançant les carreteres T-310 i la seva continuació, la T-311 (28 km en total). Una altra opció és accedir-hi des del SE per la T-310, que enllaça amb la C-44 i la sortida 38 de l’autopista AP-7 (l’Hospitalet de l’Infant-Vandellós) a través de la T-318. Finalment, per l’oest la T-311 comunica la població amb la C-44 al coll de Fatxes (12 km de traçat molt sinuós).

0,00 km (222 m). Des de l’entrada E de la població, davant del complex esportiu, es comença a caminar cap a l’interior de Pratdip (O) en direcció al castell. Davant dels safareigs, es gira a la dreta (N) per l’avinguda de Catalunya, es continua també cap a la dreta (NE) pel carrer Nou, se surt del poble i s’arriba a la carretera seguint les marques blanques i vermelles del GR 192.

0,50 km (230 m), 0 h 08 min. Es creua la carretera. A l’altra banda hi ha un pal indicador. S’agafa la pista cimentada que immediatament gira a l’esquerra (NO). Es puja deixant diversos accessos a les cases del voltant. Al km 0,74 (247 m), s’abandona la pista principal i el GR 192, que queden a mà dreta, i es continua a l’esquerra (N) per una pista també cimentada que remunta decididament. Ara se seguiran els senyals blancs i grocs del sender de petit recorregut PR C-96 fins a la desviació del Mont-redon.

1,21 km (302 m), 0 h 20 min. Una mica abans de la casa on mor la pista, s’agafa un camí de l’esquerra (N) que s’enfila pels marges, ara coberts de vegetació arbustiva i bosc jove. Tot i que malmesos pel pas del temps, s’observen encara els murs de contenció d’aquest camí que mena a Falset pel coll del Guix.

1,78 km (399 m), 0 h 35 min. Es desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons, o camí de la Carabassa, que se segueix recte (N). Poc més enllà, la pista gira a llevant i s’accedeix a l’alçada d’un magnífic camp d’ametllers, que queda a la dreta.

1,96 km (415 m), 0 h 38 min. Es deixa la pista i es pren un corriol de l’esquerra (N) seguint les indicacions cap al Mont-redon i les marques de pintura blaves que acompanyaran l’itinerari fins que, a la baixada, es retrobi el PR (després es tornarà fins aquí per la mateixa pista). El camí es dirigeix cap al N per un entorn de vegetació arbustiva de garrigues i brolles de romaní. Aquestes formacions vegetals ocupen una gran extensió, especialment al sector meridional de la serra, molt afavorides per la repetició dels incendis forestals. La ruta s’encamina a les crestes de la Seda, que es desprenen del Mont-redon, no visible encara, abordant-les pel seu vessant occidental. A poc a poc, el camí se situa al fil de la carena i guanya ràpidament alçada.

2,95 km (656 m), 1 h 16 min. Es deixa a l’esquerra un trencall que duu a l’avenc de l’Estel i es continua endavant (N) passant pel costat de l’anomenat pi de la Seda. Més amunt, una paret barra l’itinerari. El pas es pot franquejar directament per la variant anomenada dels Siscus, equipada amb una cadena, o bé més fàcilment per l’esquerra.

3,27 km (700 m), 1 h 30 min. Collet i bifurcació. Tot i que es pot prosseguir recte amunt, aquest recorregut se’n va pel senderó de l’esquerra (NO) que, baixant lleugerament, es dirigeix al portell de les Canals, que permet franquejar la línia de cingles. Així, es deixa la carena, es flanqueja el vessant occidental de la muntanya, es passa un pilar arran de roca i es creua horitzontalment una tartera. A l’altra banda, el caminoi gira a l’esquerra i després a la dreta per anar a trobar el pas del portell, que se supera amb una fàcil grimpada (cadenes i passamà).

3,68 km (745 m), 1 h 45 min. Portell de les Canals. Se surt al Balcó de Mont-redon, àmplia tossa aspra, deserta i rocallosa sobre la qual es recolza, a mode de graonada, el relleu encinglerat del Mont-redon. Es continua cap al N per un tram de camí desdibuixat deixant a l’esquerra (O) un avenc i a la dreta (E) el curiós roc del Morral de la Seda (km 4,00, 764 m). A l’esquerra (O) s’enfonsa el barranc de la Dòvia, ben poblat de bosc i tancat per llargues cingleres. Es passa la font de Mont-redon (km 4,15, 760 m), es deixa a la dreta la Roca del Rovelló i, flanquejant els cingles de ponent del Mont-redon, s’accedeix al portell de Madrocs.

4,90 km (816 m), 2 h 10 min. Portell de Madrocs, on l’herba alta i els pins torçats pel vent dibuixen un paisatge suggeridor. Es gira fortament a la dreta (SE) en direcció al cim del Mont-redon travessant el coll del mateix nom per situar-se al vessant oriental de la carena. El camí discorre arran del rocam durant uns 100 metres fins que una ampla canal permet coronar el cim sense cap dificultat.

5,22 km (863 m), 2 h 20 min. Mont-redon. Magnífica vista sobre l’entorn, on destaca la Miranda de Llaberia (N) i l’edifici del radar meteorològic. Més enllà, a la seva dreta, separada pel coll del Guix, es veu la Mola de Colldejou, on sobresurt la torre de defensa i, encara més lluny, els molins del parc eòlic d’Argentera. Més a la dreta (E), a l’altra banda del vessant, sobresurt l’altiva agulla del Cavall Bernat, on s’adreça el recorregut, unida a la carena principal pel portell de la Roca Mitjanera; a continuació, les valls i els frondosos boscos de llevant, la plana del Baix Camp i el Tarragonès, amb Reus i Tarragona, i, al fons, i tancant l’horitzó, la costa i el mar. Són ben apreciables les formacions de brolla i garriga que indiquen l’abast dels grans focs de 1994 (2.380 hectàrees forestals, de les quals 1.253 van correspondre al terme de Pratdip) i de 1981 (8.041 hectàrees).

Es torna enrere. Una mica abans de creuar el coll (km 5,45, 820 m), es troba a la dreta un camí que duu al Cavall Bernat. L’itinerari, però, torna al portell de Madrocs, on retroba el camí de l’anada, i continua a la dreta (NE) en direcció a la Miranda fins al portell de l’Heura.

5,90 km (827 m), 2 h 30 min. Portell de l’Heura. Es deixa el camí a la Miranda (NO), es gira a la dreta (E/SE) i es traspassa el coll. Ja a l’obaga, es baixa per un tram pedregós i, girant a la dreta, es va a buscar la base del cingle que forma una balma. Es rodeja així la carena principal i es torna a ascendir fins al llom divisori, aquí ben pla. Es continua cap al SE deixant a l’esquerra un collet, el portell de Roca Mitjanera, i es davalla, ara pel vessant oest, per un tram rocallós anant a buscar la canal del Cavall Bernat. L’ascensió a l’agulla, tot i ser fàcil, té dos trams aeris on cal grimpar. A mitja baixada es troba, a mà dreta (S), el camí que ve del Mont-redon, per on se seguirà després.

6,35 km (785 m), 2 h 40 min. Canal del Cavall Bernat. Abans de la balma rogenca que forma la base de l’agulla, per on se’n va la continuació del senderó, es torça a l’esquerra (NE) i es puja pel fons de la canal, dreta però fàcil, fins que s’arriba al collet superior per la seva banda dreta. Un fàcil pas de grimpada permet situar-se al relleix de la base del cim. Es gira al NE i, amb un altre pas de mans, s’és al capdamunt (km 6,45, 840 m).

Es torna enrere, es remunta pel camí i, parant atenció, s’agafa a l’esquerra (S) el trencall del Mont-redon (km 6,61, 787 m) que s’ha deixat abans. Cal parar compte perquè una mica més enllà cal desviar-se per descendir.

6,75 km (790 m), 2 h 46 min. Es deixa el camí que mena al coll de Mont-redon (SO) i es torça a l’esquerra baixant cap al S per l’ample vessant oriental dels cingles de Mont-redon, rocallós i amb vegetació arbustiva a la part superior. El camí, desdibuixat en alguns trams, però marcat amb senyals blaus i fites, discorre en direcció S i acaba cenyint-se a la base de la cinglera. Es deixen a l’esquerra diverses tarteres per dirigir-se cap a la penúltima d’elles, la més gran. A 250 metres de l’esperó en forma de proa de vaixell que tanca la cinglera pel S, un enorme exemplar de margalló situat a la dreta del camí indica l’inici de la tartera per on s’ha de davallar.

7,40 km (685 m), 2 h 58 min. Es gira a l’esquerra (E) i es descendeix directament per la tartera parant atenció a les fites situades a la seva base, on el camí tomba a l’esquerra i després a la dreta (SE) per entrar al bosc. En plena boscúria, es deixa a la dreta la cova del Tabac (km 7,62, 615 m). El senderó continua baixant decididament cap al SE i, més avall, quan la vall atenua la inclinació, esdevé un camí ample.

8,41 km (441 m), 3 h 22 min. Pla dels Aladerns, cruïlla de camins senyalitzada. Es retroba el PR C-96, que s’agafa a la dreta (SO). A partir d’aquí, se segueixen els senyals del PR fins a Pratdip. Es passa la font de la Carabassa (km 9,53, 451 m) i, sempre cap a migdia, es desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons (km 10,26, 436 m). Es gira a la dreta (O) i, al km 10,94 (415 m), es retroba la desviació a les crestes de la Seda i l’itinerari de l’anada: cal desfer el camí ja conegut.

12,91 km (222 m), 4 h 19 min. Pratdip. Fi del recorregut.

A Pratdip, cal visitar el nucli vell del poble, l’església de Santa Maria, de volta gòtica, absis i portalada romànics, les restes del castell encimbellat i de les torres, especialment la del Capet, amb l’arc del portal, i el molí de Més Amunt, amb una torre de defensa adossada. Als afores, hi ha el santuari de Santa Marina on, al 1918, es construí un balneari que s’intentà explotar sense èxit.

 

[ES] La sierra de Llaberia. De Pratdip al Mont-redon y al Cavall Bernat

Itinerario por la sierra de Llaberia que recorre uno de los entornos calcáreos singulares del sur del Principado, con atractivos paisajísticos, deportivos y naturales muy diversos. La sierra se incluyó en el Plan de Espacios de Interés Natural de Catalunya (PEIN) en 1992; se considera un espacio de transición entre los paisajes de montaña propios de la sierra de Prades, situada al norte, y los de la sierra de Cardó, más secos; sobresalen algunas comunidades vegetales raras (bardaguerales, matorrales, pastizales, poblamientos rupícolas endémicos …) que hospedan especies faunísticas en algunos casos excepcionales. Atención al tramo de descenso por los canchales de Mont-redon, donde habrá que ejercer las dotes de orientación.
Ruta señalizada.

El itinerario empieza en Pratdip, adonde se puede llegar desde Reus, la capital comarcal, mediante las carreteras T-310 y su continuación, la T-311 (28 km en total). Otra opción es acceder desde el SE por la T-310, que enlaza con la C-44 y la salida 38 de la autopista AP-7 (L’Hospitalet de l’Infant-Vandellós) a través de la T-318. Finalmente, por el oeste la T-311 comunica la población con la C-44 en el collado de Fatxes (12 km de trazado muy sinuoso).

0,00 km (222 m). Desde la entrada E de la población, frente al complejo deportivo, se empieza a caminar hacia el interior de Pratdip (O) en dirección al castillo. Delante de los lavaderos, se gira a la derecha (N) por la avenida de Catalunya, se continúa también hacia la derecha (NE) por la calle Nou, se sale del pueblo y se llega a la carretera siguiendo las marcas blancas y rojas del GR 192.

0,50 km (230 m), 0 h 08 min. Se cruza la carretera. Al otro lado hay un poste indicador. Se coge la pista de cemento que inmediatamente gira a la izquierda (NO). Se sube dejando varios accesos a las casas de alrededor. En el km 0,74 (247 m), se abandona la pista principal y el GR 192, que quedan a mano derecha, y se continúa a la izquierda (N) por una pista también de cemento que remonta decididamente. Ahora se seguirán las señales blancas y amarillas del sendero de pequeño recorrido PR C-96 hasta la desviación del Mont-redon.

1,21 km (302 m), 0 h 20 min. Un poco antes de la casa donde muere la pista, se toma un camino de la izquierda (N) que sube por los bancales, ahora cubiertos de vegetación arbustiva y bosque joven. Aunque dañados por el paso del tiempo, se observan todavía los muros de contención de este camino que lleva a Falset por el collado del Guix.

1,78 km (399 m), 0 h 35 min. Se desemboca en la pista del collado de Llena al llano de Els Marinons, o camino de la Carabassa, que se sigue recto (N). Un poco más allá, la pista gira a levante y se accede a un magnífico campo de almendros, que queda a la derecha.

1,96 km (415 m), 0 h 38 min. Se deja la pista y se toma un sendero de la izquierda (N) siguiendo las indicaciones hacia el Mont-redon y las marcas de pintura azules que acompañarán el itinerario hasta que, en la bajada, se reencuentre el PR (después se volverá hasta aquí por la misma pista). El camino se dirige hacia el N por un entorno de vegetación arbustiva de matorrales y malezas de romero. Estas formaciones vegetales ocupan una gran extensión, especialmente en el sector meridional de la sierra, muy favorecidas por la repetición de los incendios forestales. La ruta se encamina a las crestas de la Seda, que se desprenden del Mont-redon, no visible aún, abordándolas por su vertiente occidental. Poco a poco, el camino se sitúa en el hilo del cordal y gana rápidamente altura.

2,95 km (656 m), 1 h 16 min. Se deja a la izquierda un desvío que lleva a la sima de L’Estel y se sigue adelante (N) pasando por el lado del llamado pino de la Seda. Más arriba, una pared cierra el itinerario. El paso se puede franquear directamente por la variante llamada de Els Siscus, equipada con una cadena, o bien más fácilmente por la izquierda.

3,27 km (700 m), 1 h 30 min. Collado y bifurcación. Aunque se puede proseguir recto hacia arriba, este recorrido se va por el sendero de la izquierda (NO) que, bajando ligeramente, se dirige al Portell de les Canals, que permite franquear la línea de riscos. Así, se deja el cordal, se flanquea la vertiente occidental de la montaña, se pasa un pilar a ras de roca y se cruza horizontalmente un canchal. Al otro lado, el sendero gira a la izquierda y después a la derecha para ir a encontrar el paso del Portell, que se supera con una fácil trepada (cadenas y pasamanos).

3,68 km (745 m), 1 h 45 min. Portell de les Canals. Se sale al Balcó de Mont-redon, amplia colina áspera, desierta y rocosa sobre la que se apoya, a modo de escalones, el relieve enriscado del Mont-redon. Se continúa hacia el N por un tramo de camino desdibujado dejando a la izquierda (O) una sima y a la derecha (E) la curiosa roca del Morral de la Seda (km 4,00, 764 m). A la izquierda (O) se hunde el barranco de la Dòvia, bien poblado de bosque y cerrado por extensos riscos. Se pasa la fuente de Mont-redon (km 4,15, 760 m), se deja a la derecha la Roca del Rovelló y, flanqueando los riscos de poniente del Mont-redon, se accede al Portell de Madrocs.

4,90 km (816 m), 2 h 10 min. Portell de Madrocs, donde la hierba alta y los pinos torcidos por el viento dibujan un paisaje sugerente. Se gira fuertemente a la derecha (SE) en dirección a la cima del Mont-redon atravesando el collado del mismo nombre para situarse en la vertiente oriental del cordal. El camino discurre a ras de las rocas durante unos 100 metros hasta que una ancha canal permite coronar la cima sin ninguna dificultad.

5,22 km (863 m), 2 h 20 min. Mont-redon. Magnífica vista sobre el entorno, donde destaca la Miranda de Llaberia (N) y el edificio del radar meteorológico. Más allá, a su derecha, separada por el collado del Guix, se ve la Mola de Colldejou, donde sobresale la torre de defensa y, aún más lejos, los molinos del parque eólico de Argentera. Más a la derecha (E), al otro lado de la ladera, sobresale la altiva aguja del Cavall Bernat, adonde se dirige el recorrido, unida al cordal principal por el Portell de la Roca Mitjanera; a continuación, los valles y los frondosos bosques de levante, la llanura del Baix Camp y el Tarragonès, con Reus y Tarragona, y, al fondo, y cerrando el horizonte, la costa y el mar. Son bien apreciables las formaciones de matorral y monte bajo que indican el alcance de los grandes fuegos de 1994 (2.380 hectáreas forestales, de las que 1.253 correspondieron al término de Pratdip) y de 1981 (8.041 hectáreas).

Se vuelve atrás. Un poco antes de cruzar el collado (km 5,45, 820 m), se encuentra a la derecha un camino que lleva al Cavall Bernat. El itinerario, no obstante, vuelve al Portell de Madrocs, donde reencuentra el camino de la ida, y continúa a la derecha (NE) en dirección a la Miranda hasta el Portell de l’Heura.

5,90 km (827 m), 2 h 30 min. Portell de l’Heura. Se deja el camino a la Miranda (NO), se gira a la derecha (E/SE) y se traspasa el collado. Ya en la umbría, se baja por un tramo pedregoso y, girando a la derecha, se va a buscar la base del risco que forma una cueva. Se rodea así el cordal principal y se vuelve a ascender hasta el lomo divisorio, aquí bien llano. Se continúa hacia el SE dejando a la izquierda un collado, el Portell de Roca Mitjanera, y se baja, ahora por la vertiente oeste, por un tramo rocoso yendo a buscar la canal del Cavall Bernat. La ascensión a la aguja, a pesar de ser fácil, tiene dos tramos aéreos donde hay que trepar. A media bajada se encuentra, a mano derecha (S), el camino que viene del Mont-redon, por donde se seguirá después.

6,35 km (785 m), 2 h 40 min. Canal del Cavall Bernat. Antes de la cueva rojiza que forma la base de la aguja, por donde se va la continuación del sendero, se tuerce a la izquierda (NE) y se sube por el fondo del canal, empinado pero fácil, hasta que se se llega al collado superior por su parte derecha. Una fácil trepada permite situarse en el resalte de la base de la cima. Se gira al NE y, superando otro paso en el que hay que ayudarse de las manos, se llega arriba (km 6,45, 840 m).

Se vuelve atrás, se remonta por el camino y, prestando atención, se toma a la izquierda (S) el desvío del Mont-redon (km 6,61, 787 m) que se ha dejado antes. Hay que tener cuidado porque un poco más allá hay que desviarse para descender.

6,75 km (790 m), 2 h 46 min. Se deja el camino que lleva al collado de Mont-redon (SO) y se tuerce a la izquierda bajando hacia el S por la ancha vertiente oriental de los riscos de Mont-redon, rocosa y con vegetación arbustiva en la parte superior. El camino, desdibujado en algunos tramos, pero marcado con señales azules y hitos, discurre en dirección S y acaba ciñéndose a la base del risco. Se dejan a la izquierda diversos canchales para dirigirse hacia el penúltimo de ellos, el más grande. A 250 metros del espolón en forma de proa de barco que cierra el risco por el S, un enorme ejemplar de palmito situado a la derecha del camino indica el inicio del canchal por donde se debe descender.

7,40 km (685 m), 2 h 58 min. Se gira a la izquierda (E) y se desciende directamente por el canchal prestando atención a los hitos situados en su base, donde el camino gira a la izquierda y después a la derecha (SE) para entrar en el bosque. En plena espesura, se deja a la derecha la cueva del Tabac (km 7,62, 615 m). El sendero continúa bajando decididamente hacia el SE y, más abajo, cuando el valle atenúa la inclinación, se convierte en un camino ancho.

8,41 km (441 m), 3 h 22 min. Llano de Els Aladerns, cruce de caminos señalizado. Se reencuentra el PR C-96, que se toma a la derecha (SO). A partir de aquí, se siguen las señales del PR hasta Pratdip. Se pasa la fuente de la Carabassa (km 9,53, 451 m) y, siempre hacia mediodía, se desemboca en la pista del collado de Llena al llano de Els Marinons (km 10,26, 436 m). Se gira a la derecha (O) y, en el km 10,94 (415 m), se reencuentra la desviación que se dirige a las crestas de la Seda y el itinerario de la ida: hay que desandar el camino ya conocido.

12,91 km (222 m), 4 h 19 min. Pratdip. Fin del recorrido.

En Pratdip, hay que visitar el casco viejo del pueblo, la iglesia de Santa Maria, de bóveda gótica, ábside y portada románicos, los restos del castillo encumbrado y de las torres, especialmente la del Capet, con el arco del portal, y el molino de Més Amunt, con una torre de defensa adosada. En las afueras, se encuentra el santuario de Santa Marina donde, en 1918, se construyó un balneario que se intentó explotar sin éxito.

Senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-serra-de-llaberia-de-pratdip-al-mont-redon-i-al-cavall-bernat-24668515