La Ruta del Cister a peu. 1 Santes Creus-Montblanc

La Ruta del Cister a peu. 1 Santes Creus-Montblanc

Distància: 24,61 km

Dificultat: Fàcil

Temps de la ruta: 6 hores 25 minuts

Ruta Circular: No

Desnivell acumulat:  Pujant: 575 m – Baixant: 542 m

Altidud:  màxima: 776 m  –  mínima:284 m

[CA] La Ruta del Cister a peu. 1 Santes Creus-Montblanc

La Ruta del Cister uneix Santes Creus, Montblanc, Poblet i Vallbona de les Monges, un conjunt històric i monumental del màxim interès relacionat amb l’esplendor medieval de Catalunya. El recorregut circular, senyalitzat com a GR 175, es proposa en cinc etapes que sumen 105 km i un desnivell acumulat en pujada de 2.500 m. Discorre per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell.

L’orde del Cister és una branca de l’orde benedictí fundada l’any 1098 a Cistaux, Borgonya, que es va estendre per Europa mercès a l’impuls de Bernat de Claravall. Amb la finalitat d’estabilitzar l’economia i la població de les terres conquerides a l’Al-Andalus, els sobirans catalans confiaren a l’orde la fundació de centres monàstics. S’alçaven en indrets estratègics, amb aigua abundant i regles constructives: rodejaven el nucli central dependències diverses, estances, hospitals, capelles i obradors d’artesans. Al voltant s’hi estenien explotacions agrícoles i forestals i s’hi fundaven masies i granges. Santes Creus va ser fundat el 1168 per una comunitat procedent del centre d’Europa; Poblet el 1153 per una comunitat procedent de Fontfreda del Llenguadoc i l’abadia de Vallbona de les Monges es transformava, el 1176, en comunitat del Cister. Els tres monestirs són panteons del casal reial català i constitueixen un conjunt patrimonial de magnitud europea. En un moment o altre, la seva visita és inexcusable.
Ruta senyalitzada.

0,00 km (309 m). Santes Creus, portal d’entrada al recinte murallat del monestir. Es passa l’arc de cases que hi ha al nord de la plaça i es continua seguint el carrer central de Santes Creus per tal de sortir a la carretera TP-2002, que es troba a l’esquerra, a l’altra banda del pont del riu Gaià. Cal fixar-se en els senyals blancs i vermells corresponents al GR 175, que guien la totalitat del recorregut, recolzats per senyalització vertical. En l’explicació a cops s’obvien trencalls secundaris; mentre que no es digui el contrari, caldrà seguir sempre el camí principal.

0,53 km (295 m), 0 h 07 min. Carretera TP-2002 de Vila-rodona al Pont d’Armentera. Es pren a l’esquerra en direcció SO (atenció al trànsit).

0,87 km (310 m), 0 h 11 min. Cal deixar la carretera i prendre la pista que puja a mà dreta en direcció N.

1,65 km (375 m), 0 h 25 min. La pista gira 180 graus al S deixant un trencall a la dreta (N). Dos-cents metres més enllà, es torça a la dreta (O), es passa pel costat de ca n’Arnedo i, una mica més endavant, se surt a una pista que cal seguir a l’esquerra (S/SO). L’itinerari gira a l’oest solcant el pla de Santes Creus. Cal seguir els senyals del GR i fixar-se en l’obra de pedra seca present, un magnífic treball d’art constructiu popular.

3,43 km (372 m), 0 h 50 min. Barraca de ca l’Auger. Magnífic habitacle destinat a les feines del camp realitzat amb pedra seca. Són també notables els murs de contenció dels entorns. El camí, que s’havia encarat al N, gira a ponent i desemboca a la pista del mas d’en Roig. Se segueix aquesta pista a l’esquerra (SO) uns metres i es deixa per un trencall que surt recte i porta a la notable barraca del Cossiol (km 3,80, 370 m), destinada a l’emmagatzematge d’aigua de pluja. Cinquanta metres més enllà, es gira a la dreta i se surt a la pista anterior (km 3,98, 364 m), que es pren a l’esquerra. L’itinerari es dirigeix a ponent deixant alguns trencalls secundaris a banda i banda.

6,10 km (355 m), 1 h 30 min. Es desemboca a una pista asfaltada després de creuar la rasa (riera) de la Fonollosa. Es gira a la dreta (NO), es travessa l’autopista AP-2 per un pont (km 6,70, 371 m) i, creuant la carretera C-37 (km 7,90, 376 m), s’entra al Pla de Santa Maria pels carrers de Santes Creus i d’Anselm Clavé.

8,60 km (378 m), 2 h 10 min. Plaça de Jacint Verdaguer del Pla de Santa Maria. Es continua cap al NO pel carrer Major fins a l’alçada de l’Ajuntament. L’itinerari torça a l’esquerra (SO) pel carrer de Terrassa; no obstant, si se segueix recte amunt pel carrer de Sant Ramon, es fa cap a la magnífica església romànica de Sant Ramon, situada al cap del carrer i digna de ser visitada (tram no comptat). Pel carrer de Terrassa, se surt als afores del poble i es gira a la dreta (NO) seguint el curs d’una riera. Al cap de 100 m, el camí gira a l’esquerra (SO) i es dirigeix, fent alguna ziga-zaga, a Figuerola.

11,10 km (452 m), 2 h 52 min. Carretera TV-2001 del Pla de Santa Maria a Figuerola. Cal seguir-la a l’esquerra en direcció NO i entrar a Figuerola.

11,56 km (476 m), 2 h 58 min. Figuerola del Camp. Es gira cap al N pel carrer Verge de l’Esperança deixant a l’esquerra l’itinerari que segueix la variant en BTT de la ruta, que es retrobarà al capdamunt de la serra. Se surt de la població pel Camí dels Horts i s’emprèn la pujada de la serra de Miramar.

13,16 km (628 m), 3 h 30 min. Bifurcació. Es deixa la pista i es pren el camí que surt a l’esquerra i puja pronunciadament a la carena fent ziga-zagues i amb trams erosionats. Se surt a una pista que discorre a mitja alçada de la serra. Es gira a l’esquerra i es passa pel costat d’un punt d’observació amb molt bona vista sobre la plana i que disposa de plafons d’informació de l’entorn (km 13,60, 697 m). S’és dins de l’Espai Natural del Tossal Gros de la serra de Miramar.

14,15 km (741 m), 3 h 52 min. Coll de l’Era del Caterí. Es continua recte cap a l’oest deixant un trencall a la dreta (N/NO). Als 100 m, hi ha una bifurcació: es prossegueix pel trencall de l’esquerra. Al km 14,95 (743 m), es desemboca a una pista que ve de Figuerola i per on transcorre el recorregut de BTT, que se segueix en baixada en direcció a ponent durant 150 m.

15,09 km (727 m), 4 h 06 min. Bifurcació. Es deixa la pista ampla, per on se’n va la variant en BTT, i es continua a l’esquerra pel trencall que ascendeix fins al collet situat al N del tossal Gros, que queda a l’esquerra (km 15,65, 777 m; és el punt més alt de l’etapa). S’emprèn la baixada a Prenafeta serpentejant per la clotada de la Font de Sant Salvador.

16,15 km (666 m), 4 h 20 min. Cal parar atenció per deixar la pista i prendre el corriol de la dreta que flanqueja el vessant cap a l’oest fins a situar-se sota els cingles del castell de Prenafeta. Es baixa decididament fins a retrobar la pista per on s’anava en un punt on aquesta es bifurca (km 16,48, 597 m). Ara se segueix a la dreta (O i després NO) fent un fort descens i creuant una altra pista travessera. A l’entrada de Prenafeta, es desemboca a una pista per on ve l’itinerari en BTT. S’entra al poble.

17,47 km (469 m), 4 h 43 min. Plaça de l’Església de Sant Salvador de Prenafeta. Una mica més avall, es pren el primer carrer a la dreta (N), es creua el torrent per un pont, es passa pel costat d’una font decorada amb rajoles de ceràmica blava i, girant a l’esquerra, se surt del poble en direcció NO passant arran de la casa que queda a mà dreta. El camí es dirigeix al NO fent alguna ziga-zaga. Cal seguir els senyals.

18,68 km (418 m), 5 h. Es desemboca a una pista que ve de l’ermita de Santa Anna, visible a la dreta (NE). Es continua a l’esquerra (SO i després O). Més endavant (km 19,40, 389 m), es deixa la pista i es gira a l’esquerra (S) per un corriol que travessa la riera de la Rasa de Sant Miquel i enllaça, a l’altra banda, amb una altra pista que se seguirà a la dreta (O).

21,33 km (340 m), 5 h 41 min. Es desemboca a una pista asfaltada, que se segueix a l’esquerra (O). Es passa, successivament, per sota de la línia de tren de gran velocitat, de la carretera N-240 i de la línia de tren Picamoixons-Lleida. Finalment, s’arriba a Montblanc fent servir el pont Vell sobre el riu Francolí i el Raval de Santa Anna. Es creua la muralla pel portal de Sant Antoni i, seguint el carrer Major es fa cap a la plaça Major.

24,63 km (341 m), 6 h 25 min. Montblanc. Plaça Major. Fi de la primera etapa.

Plantejament pràctic de la ruta:
La distribució del recorregut en cinc etapes respon a l’oferta d’allotjament disponible. S’hi afegeix, a més, una sisena possibilitat amb la variant senyalitzada com a GR 175.6 que connecta Poblet amb Blancafort (alberg). Es poden escurçar les etapes emprant taxis o trànsferts. Finalment, es disposa de la possibilitat d’utilitzar l’estació de tren de Montblanc (línia Barcelona-Picamoixons-Lleida) com a punt de sortida i d’arribada del recorregut.

Aquesta etapa uneix Santes Creus (Alt Camp) amb Montblanc (Conca de Barberà) superant la serra de Miramar. Els trams que es podrien fer amb trànsfert són:
a) Des de d’abans del Pla de Santa Maria (km 6) fins a Figuerola del Camp (km 11,5).
b) Des de Prenafeta (km 17,5) fins a Montblanc (km 24,3).

Més informació

[ES]La Ruta del Císter a pie 1. Santes Creus-Montblanc

La Ruta del Císter une Santes Creus, Montblanc, Poblet y Vallbona de les Monges, un conjunto histórico y monumental del máximo interés relacionado con el esplendor medieval de Catalunya. El itinerario circular, señalizado como sendero de gran recorrido GR 175, se propone en cinco etapas que suman 105 km y un desnivel acumulado en subida de 2.500 m.

La orden del Císter es una rama de la orden benedictina fundada en 1098 en Cistaux, Borgoña que se extendió por Europa gracias al impulso de Bernardo de Claravall. Con el fin de estabilizar la economía y la población de las tierras conquistades a Al-andalus, los soberanos catalanes confiaron a la orden la fundación de centros monásticos. Se erigian en lugares estratégicos, con agua abundante y reglas constructivas: rodeaban el núcleo central dependencias diversas, aposentos, hospitales, capillas y obradores de artesanos. Alrededor se extendían explotaciones agrícolas y forestales y se fundaban masías y granjas. Santes Creus fue fundado en 1168 por una comunidad monástica procedente del centro de Europa; Poblet, en 1153 por una comunidad procedente de Fontfreda del Languedoc y la abadía de Vallbona de les Monges se transformo, el 1176, en comunidad del Císter. Los tres monasterios son panteones reales de la casa de Barcelona y el reino de Aragón y constituyen un conjunto patrimonial de magnitud europea. Por ello, en un momento u otro, su visita es inexcusable.
Ruta señalizada.

0,00 km (309 m). Santes Creus. Portal de entrada al recinto amurallado del monasterio. Se pasa el arco de casas que hay al N de la plaza y se continúa siguiendo la calle central de Santes Creus para salir a la carretera TP-2002, que se encuentra a la izquierda, al otro lado del puente sobre el río Gaià. Hay que fijarse siempre en las señales blancas y rojas correspondientes al GR 175 que guían la totalidad del recorrido, apoyadas en los puntos importantes por señalización vertical. En la explicación, a veces se obvian desvíos y atajos secundarios; mientras no se diga lo contrario habrá que seguir siempre la pista o camino principal.

0,53 km (295 m), 0 h 07 min. Carretera TP-2002 de Vila-rodona al Pont d’Armentera. Se toma a la izquierda en dirección SO (atención al tráfico).

0,87 km (310 m), 0 h 11 min. Hay que dejar la carretera y tomar la pista que sube a mano derecha en dirección N.

1,65 km (375 m), 0 h 25 min. La pista gira 180 grados al S dejando un desvío a la derecha (N). Doscientos metros más allá, se tuerce a la derecha (O), se pasa junto a Ca n’Arnedo y, un poco más adelante, se sale a una pista que hay que seguir a la izquierda (S/SO). El itinerario gira al oeste surcando el llano de Santes Creus. Se deben seguir las señales del GR y fijarse en la obra de piedra seca presente, un magnífico trabajo de arte constructivo popular.

3,43 km (372 m), 0 h 50 min. Barraca de Ca l’Auger. Magnífico habitáculo destinado a los trabajos del campo realizado con piedra seca. Son también notables los muros de contención del entorno. El camino, que se había encarado al N, gira a poniente y desemboca en la pista de la masía de En Roig. Se sigue esta pista a la izquierda (SO) unos metros y se deja por un desvío que sale recto y lleva a la notable barraca del Cossiol (km 3,80, 370 m), destinada al almacenamiento de agua de lluvia. Cincuenta metros más allá, se gira a la derecha y se sale a la pista anterior (km 3,98, 364 m), que se toma a la izquierda. El itinerario se dirige a poniente dejando algunos desvíos secundarios a ambos lados.

6,10 km (355 m), 1 h 30 min. Se desemboca en una pista asfaltada tras cruzar la zanja de la Fonollosa. Se gira a la derecha (NO), se cruza la autopista AP-2 por un puente (km 6,70, 371 m) y, atravesando la carretera C-37 (km 7,90, 376 m), se entra en el Pla de Santa Maria por las calles de Santes Creus y de Anselm Clavé.

8,60 km (378 m), 2 h 10 min. Plaza de Jacint Verdaguer del Pla de Santa Maria. Se continúa hacia el NO por la calle Major hasta la altura del Ayuntamiento. El itinerario gira a la izquierda (SO) por la calle de Terrassa; no obstante, si se sigue recto hacia arriba por la calle de Sant Ramon, se llega a la magnífica iglesia románica de Sant Ramon, ubicada enfrente de la calle y digna de ser visitada (tramo no contado). Por la calle de Terrassa, se sale a las afueras del pueblo y se gira a la derecha (NO) siguiendo el curso de un arroyo. Pasados 100 m, el camino gira a la izquierda (SO) y se dirige, haciendo algún zigzag, a Figuerola.

11,10 km (452 m), 2 h 52 min. Carretera TV-2001 del Pla de Santa Maria a Figuerola. Hay que seguirla a la izquierda en dirección NO y entrar en Figuerola.

11,56 km (476 m), 2 h 58 min. Figuerola del Camp. Se gira hacia el N por la calle Verge de l’Esperança dejando a la izquierda el itinerario que sigue la variante en BTT de la ruta, que se reencontrará en lo alto de la sierra. Se sale de la población por el Camí dels Horts y se emprende la subida de la sierra de Miramar.

13,16 km (628 m), 3 h 30 min. Bifurcación. Se deja la pista y se toma el camino que sale a la izquierda y sube pronunciadamente al cordal en zigzag y con tramos erosionados. Se sale a una pista que discurre a media altura de la sierra. Se gira a la izquierda y se pasa junto a un punto de observación con muy buenas vistas sobre la llanura y que dispone de paneles de información del entorno (km 13,60, 697 m). Estamos dentro del Espacio Natural del Tossal Gros de la sierra de Miramar.

14,15 km (741 m), 3 h 52 min. Collado de L’Era del Caterí. Se sigue recto hacia el oeste dejando un desvío a la derecha (N/NO). A los 100 metros, hay una bifurcación: se sigue por el desvío de la izquierda. En el km 14,95 (743 m), se desemboca en una pista que viene de Figuerola y por donde transcurre el recorrido en BTT, que se sigue en bajada en dirección a poniente durante 150 m.

15,09 km (727 m), 4 h 06 min. Bifurcación. Se deja la pista ancha, por donde se va la variante en BTT, y se continúa a la izquierda por el desvío que asciende hasta el collado situado al N del Tossal Gros, que queda a la izquierda (km 15,65, 777 m; es el punto más alto de la etapa). Se emprende la bajada a Prenafeta serpenteando por la hondonada de la Font de Sant Salvador.

16,15 km (666 m), 4 h 20 min. Hay que prestar atención para dejar la pista y tomar un sendero de la derecha que flanquea la vertiente hacia el oeste hasta situarse bajo los riscos del castillo de Prenafeta. Se baja decididamente hasta reencontrar la pista por donde se iba en un punto donde ésta se bifurca (km 16,48, 597 m). Ahora se sigue a la derecha (O y después NO) haciendo un fuerte descenso y cruzando otra pista travesera. En la entrada de Prenafeta, se desemboca en una pista por donde viene el itinerario en BTT. Se entra en el pueblo.

17,47 km (469 m), 4 h 43 min. Plaza de L’Església de Sant Salvador de Prenafeta. Un poco más abajo, se toma la primera calle a la derecha (N), se cruza el torrente por un puente, se pasa junto a una fuente decorada con azulejos de cerámica azul y, girando a la izquierda, se sale del pueblo en dirección NO pasando por el lado de la casa que queda a mano derecha. El camino se dirige al NO haciendo algún zigzag. Hay que seguir las señales.

18,68 km (418 m), 5 h. Se desemboca en una pista que viene de la ermita de Santa Anna, visible a la derecha (NE). Se sigue a la izquierda (SO y después O). Más adelante (km 19,40, 389 m), se deja la pista y se gira a la izquierda (S) por un sendero que atraviesa el arroyo de la Rasa de Sant Miquel y enlaza, al otro lado, con una otra pista que se seguirá a la derecha (O).

21,33 km (340 m), 5 h 41 min. Se desemboca en una pista asfaltada, que se sigue a la izquierda (O). Se pasa, sucesivamente, por debajo de la línea de tren de gran velocidad, de la carretera N-240 y de la línea de tren Picamoixons-Lleida. Finalmente, se entra en Montblanc usando el bonito puente Vell para atravesar el río Francolí y el Raval de Santa Anna. Se cruza la muralla por el portal de Sant Antoni y, siguiendo la calle Major se llega a la plaza Major.

24,63 km (341 m), 6 h 25 min. Montblanc. Plaza Major. Fin de la primera etapa.

Planteamiento práctico de la ruta:
La distribución del recorrido en cinco etapas responde a la oferta existente de alojamiento. Se añade, además, una sexta posibilidad con la variante entre Poblet y Blancafort (albergue) señalizada como GR 175.6. Es possible acortar las etapas empleando taxis o tránsfers. Finalmente, se dispone de la posibilidad de utilitzar la estación de tren de Montblanc (línea Barcelona-Picamoixons-Lleida) como punto de salida y de llegada del recorrido.

Esta etapa une Santes Creus (Alt Camp) con Montblanc (Conca de Barberà) superando la sierra de Miramar. Los tramos que se podrian acortar con tránsfer son:
a) Desde antes del Pla de Santa Maria (km 6) hasta Figuerola del Camp (km 11,5).
b) Desde Prenafeta (km 17,5) hasta Montblanc (km 24,3).

Senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-ruta-del-cister-a-peu-1-santes-creus-montblanc-25348534