Castell de Vacarisses – (1 hora)
Horari d’inici: 12 h (L’horari pot variar en funció de les activitats, trucar abans per confirmar-ho)
Horari complet: Lúltim dissabte de cada mes.
Lloc: Biblioteca El Castell
c/ Major, 3
08233Vacarisses
Lloc de trobada: Biblioteca El Castell
c/ Major, 3
Organitzadors: Biblioteca El Castell
Telèfon: 938 281 114
Públic a qui va dirigida l’activitat: General
Accés: gratuït
El Castell de Vacarisses, avui biblioteca, data d’entre els segles XII i XIII. Al llarg de la història ha sofert modificacions, tenim constància que va ser renovat entre els segles XVII i XVIII. Entre els serveis més actuals de biblioteca trobem boixes, arcs de mig punt, festejadors i molts altres elements que ens recorden el seu ús passat de masia de nobles i producció vinícola. Un edifici a través del qual es pot explicar la història del poble de Vacarisses.
Història del Castell de Vacarisses
L’accidentat terreny i l’escasset de l’aigua poden haver determinat la migradesa d’elements arqueològics corresponents a la prehistòria.
Les restes més antigues que es coneixen pertanyen a l’època neolítica i foren trobades a la cova dels Lladres.
Edat Mitjana al Castell de Vacarisses
En plena alta edat mitjana, el lloc de Vacarisses (“VACHARIZAS” o “VACHERICIAS”, “lloc de vaques”) és esmentat en diversos documents, alguns dels quals fan referència a l’església de Sant Fermí o a les donacions del comte Borrell de Barcelona i del Monestir de Santa Cecília de Montserrat.
El castell de Vacarisses
El Castell és un equipament d’ús cultural, a partir de la reforma de l’edifici de l’antiga masia noble del segle XVII, feta sobre una construcció del segle XIII.
Abans de l’última rehabilitació, encara hi hem vist les restes d’una presó, dels cups, cellers i graners. Fins i tot, alguns encara hi vam anar a escola.
El que coneixem sobre el castell de Vacarisses es basa en la documentació i les interpretacions del llibre Els castells catalans de Pere Català i Roca, els articles de mossèn Antoni Pladevall publicats al Butlletí de Vacarisses i els llibres del nostre historiador local, Antoni Flotats.
El daten entre els segles XII i XIII, i sembla que el castell sempre ha estat ubicat al mateix lloc, com el dels segles X i XI. En canvi, els seus murs de contenció de pedra vermella són del segle XIII o XIV.
Al llarg del temps, ha sofert modificacions. Per exemple, tenim constància que va ser renovat entre els segles XVII i XVIII.
Cronologia
Els primers senyors de Vacarisses es documenten ja al segle X, en base a un plet prop de la catedral de Vic, on trobem la signatura del testimoni de Guillermus de Vachiricies, identificat més tard com a Guillermus de Montcada.
El castell va estar en mans dels Montcada fins al segle XII, amb la mort sense descendència d’Albert de Vacarisses, el 1118.
En aquell moment, Berenguer de Montcada encomana la guarda i defensa del castell de Vacarisses a Carbonell de Castellet, del veí Castell de Castellet. És així com comença la Castellania de Castellet, que el regenta més de dos-cents anys. Després, torna a mans dels Montcada.
El rei Pere el Cerimoniós sembla que el rep en herència i el ven a un conseller seu, Joan Desfar, el 1362. A finals del segle XVI, la família Desfar entronca amb els Amat, fins que, al 1702, Josep Amat, polític de les files de Felip V, rep el títol de marquès de Castellbell. El seu fill menor, nascut al castell, serà el virrei Amat, governador de Xile i virrei del Perú.
El castell de Vacarisses continua lligat al llinatge de Castellbell, fins que, el 1948, és venut a Antoni Roure. El 1985, passa a ser propietat del municipi i declarat Bé d’interès cultural pel Ministeri de Cultura.
El actual del Castell de Vacarisses
Avui, el castell és un edifici municipal que alberga la Biblioteca i diferents sales per dur a terme reunions i conferències, entre altres activitats.
L’obra va estar dirigida per l’arquitecte Xavier Guitart, especialista en edificis històrics. La rehabilitació es va fer respectant la part antiga de l’edifici-masia i els pocs elements trobats del castell primitiu, com és el cas de la façana restaurada, amb la particularitat de dos rellotges de sol. Els originals dataven de 1699. Van ser restaurats per Carles Lladó, molt vinculat a Vacarisses, qui en va destacar la singularitat de les sanefes i en va mantenir la forma circular.
L’edifici consta de 3 plantes, 2 per a la Biblioteca municipal i la planta de sotacoberta, amb 2 sales polivalents i una altra destinada a l’emissora de ràdio local.
Annexa al castell, hi ha una antiga edificació que contenia cups de vi. Avui, s’ha transformat en sala polivalent, amb l’atractiu que s’hi conserven les voltes del segle XVIII.
Per tot plegat, el Castell és un edifici emblemàtic i amb un alt valor patrimonial, que combina a la perfecció els elements de l’antiga arquitectura amb les aplicacions i els materials més actuals.
Previous Post
Next Post