Castell de Pera

Dalt de tot de la serra que porta el seu nom (743 M. d’altitud), el castell de Pera (segle X) ocupa tot l’espai del turó. El nom de Pera ve del llatí “Petra” i fa referència al gran bloc de conglomerat que corona el conjunt. Aquest castell, sota la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Munt, era una construcció de defensa i control del territori que els nobles, a les ordres del comte de Barcelona, administraven i protegien dels enfrontaments que tenien entre ells mateixos. Des d’aquí tenim vistes del Montcau i la Mola. Cap a l’est distingim els Cingles de Gallifa i el Turó del vent. Sota nostre Sant Llorenç; i més enllà, intuint la vall del Ripoll, Sabadell.

Les ruïnes del Castell de Pera es troben al municipi de Sant Llorenç Savall, a 743 metres d’altitud, i són d’estil romànic, del segle X.

És una construcció de defensa i control del territori, que els nobles, a les ordres del comte de Barcelona, ​​administraven i protegien dels enfrontaments que tenien entre ells.

L’any 1157, Guilleura, esposa del difunt Ramon de Pera i el seu marit actual, van establir un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV, sobre el dret del castell de Pera. A partir d’aquí, el castell apareix en diferents documents i passarà a mans de diversos propietaris.

En 1287 el compra el notari reial Pere Marquès i la família Marquès va ser la propietària fins a l’any 1365, quan Andreu Marquès el va traspassar a el monestir de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa i, en 1378, el monestir el va vendre a la família Setmenat, dels quals encara eren els propietaris en el segle XVIII.

El castell té forma allargada, que va de nord a sud i en ell es troben dues cisternes i un forn; també trobem les restes de la capella de Santa Maria, i, en els seus gruixuts murs de defensa, es poden veure espitlleres.