De Pessonada a la Mare de Déu de la Plana i Sant Joanet per la serra de Pessonada

De Pessonada a la Mare de Déu de la Plana i Sant Joanet per la serra de
Pessonada

Distància: 7,43 km

Dificultat: Moderat

Temps de la ruta: 2 hores 54 minuts

Ruta Circular: Sí

Desnivell acumulat:  Pujant: 465 m – Baixant: 465 m

Altidud:  màxima: 1.286 m  –  mínima:840 m

[CA] De Pessonada a la Mare de Déu de la Plana i Sant Joanet per la serra de Pessonada

La serra de Pessonada s’estén de ponent a llevant entre el torrent de Sant Martí, afluent de la Noguera Pallaresa, i la serra de Boumort. El seu vessant S cau encinglerat sobre Pessonada i la vall de Carreu formant un cadenat d’espadats de més de 7 km de longitud amb desnivells d’entre 300 i 400 m. En canvi, l’aiguavés N s’ajeu suaument sobre el curs de la Pallaresa. Diverses canals solquen les parets meridionals, entre elles, la del pas de l’Escalirot, a Pessonada, que supera 300 m de cingle per arribar al capdamunt de la serra. Aquest grau ha estat utilitzat des de l’edat mitjana per pujar als conreus i les pastures situades als plans de la carena. Fins i tot durant la guerra de 1936 va servir per abastir les tropes atrinxerades a Rocalta, el punt més alt de la serra. De tot aquest anar i venir, queden restes prou evidents en forma d’escales tallades a la pedra, graons de formigó afegits a la penya i ferregots. Actualment, el camí és utilitzat pels excursionistes que van al massís de Boumort o que volen contemplar a vol d’ocell la trama regular dels camps de la Conca de Dalt i el perfil de muntanyes emblemàtiques com el Montsec, el Turbó, el massís de la Maladeta i els grans cims del Pallars. El recorregut presenta dos trams de graons metàl·lics que no comporten cap dificultat.
Ruta senyalitzada.

Des de Tremp, capital comarcal, cal situar-se a la Pobla de Segur agafant la carretera C-13 cap al N. Després, es continua en direcció E per la que duu a Sant Martí de Canals i Pessonada.

0,00 km (880 m). Pessonada. Abeurador, font i safareig a l’entrada oest del poble. Es creua la població pujant en direcció S, es passa l’església i, girant a l’esquerra (NE/E), s’arriba a la part més alta del poble, on es conflueix amb la carretera asfaltada, que s’acaba en aquest punt. Es tomba a l’esquerra (NO) per la carretera i es camina 100 m fins que, a mà dreta (N), es troba un trencall amb un indicador.

0,40 km (905 m), 0 h 07 min. Bifurcació. A la banda dreta (N) de la carretera s’agafa un camí de ferradura que duu a l’ermita de la Mare de Déu de la Plana.

0,88 km (952 m), 0 h 17 min. Ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana. Una imatge original del temple es guarda en una casa del poble. Es continua pel sender que neix al N de l’edifici (en el cantó contrari de la porta), que ascendeix en direcció NE cap a un penyal en forma d’agulla que s’alça sota el cingle, al peu d’una canal molt marcada, per on discorre el trajecte. Se segueixen unes marques grogues, que es trobaran al llarg de tot el recorregut.

1,07 km (1.010 m), 0 h 31 min. El camí travessa el pas entre el penyal (que queda a l’esquerra) i la paret i s’enfila per la canal fent ziga-zagues obrint-se pas amb l’ajut de graons tallats a la roca.

1,26 km (1.076 m), 0 h 44 min. Pas amb graons metàl·lics. Després, el camí continua amunt girant a la dreta (SE) per terrasses estretes fins a sortir a una zona més oberta. Es troba una bifurcació i se segueix pel camí de l’esquerra (N), senyalitzat amb marques grogues (la desviació de la dreta es dirigeix al centre de la canal i, més amunt, s’ajunta amb el camí principal, però el recorregut és menys interessant). Es puja fàcilment de graonada en graonada fins que s’arriba a un segon pas equipat.

1,55 km (1.157 m), 0 h 57 min. Pas amb graons de ferro. Un cop superats, el terreny s’ajeu. S’accedeix a una zona de matolls, ja per damunt de la cinglera, on el camí remunta amb menys pendent fent ziga-zagues en direcció N fins que surt a la carena.

1,85 km (1.225 m), 1 h 10 min. Carena de la serra: cal seguir-la a la dreta momentàniament (SE) fins a la cota més alta de l’entorn (aquest tram no està marcat amb pintura, però es continua pel senderó sense cap dificultat sempre a pocs metres de la cinglera, que quedarà a la dreta).

2,10 km (1.233 m), 1 h 14 min. Tot i que des de sobre no són visibles, a la terrassa inferior, sota la primera cinglera, hi ha una gran balma que s’utilitzava com a corral.

2,35 km (1.262 m), 1 h 19 min. El senderó desemboca a una pista que puja des de la carretera que uneix Sant Martí de Canals i Hortoneda. Cal deixar-la a l’esquerra i continuar pel fil de la serra (SE).

2,52 km (1.286 m), 1 h 24 min. Elevació a la carena. Malgrat que no és el punt més alt de la serra, la vista és impressionant. Hi ha restes de fortificacions militars de la guerra de 1936. A sota, 400 m a plom, es troba Pessonada. Es torna fins a l’indret on s’ha sortit a la carena (al km 1,85 de l’itinerari).

3,19 km (1.225 m), 1 h 38 min. Es deixa a l’esquerra el camí dels Escalirots, per on s’ha pujat, i es continua recte (O/NO) seguint per la carena en franca baixada.

3,45 km (1.180 m), 1 h 43 min. La Portella. S’és a la capçalera d’una àmplia conca suspesa sobre la paret S de la serra. Aquí es canvia de vessant: cal deixar la carena a la dreta i entrar a la coma davallant decididament cap a l’esquerra (O). Uns metres per sota, el camí tomba a la dreta (N) i inicia el flanqueig de la coma en diagonal (O) perdent altitud tot aprofitant la feixa que ratlla el vessant rocós per sota la carena, que queda a la dreta (N). S’avança sense problemes seguint els senyals de pintura, es passa una balconada des d’on es veu Sant Martí de Canals i s’arriba al final de la cinglera. Es gira al N voltant l’esperó del cingle i el camí torna a situar-se sobre el vessant oposat (N), a la capçalera d’una barrancada que baixa cap al NO.

4,08 km (1.060 m), 1 h 55 min. Capçalera del barranc de Sant Martí. El camí torna a tombar a l’esquerra (O) i va perdent alçada gradualment discorrent per la part superior de la conca uns metres per sota de la carena, que ara queda a l’esquerra (S).

4,40 km (1.005 m), 2 h 02 min. Una mica més avall, el camí gira al S i conflueix un altre cop amb el fil de la carena. Se segueix baixant cap a l’oest, es tomba a la dreta (NE) i es descendeix uns metres per l’inici d’una barrancada subsidiària de la de Sant Martí. Després d’una ziga-zaga, el camí s’orienta a ponent i se situa en el darrer ressalt de la cinglera, abans que aquesta es dilueixi definitivament en els contraforts del barranc que marca l’inici de la serra de Pessonada. Hi ha una bifurcació amb el corriol d’accés a Sant Joanet.

4,65 km (957 m), 2 h 07 min. Bifurcació de Sant Joanet. Es gira a l’esquerra momentàniament (S) i se salta el fil de la carena. Un cop a l’altra banda, es continua a l’esquerra i, en pocs metres, s’arriba a la balma de Sant Joanet, senzilla ermita construïda a la roca que mira a la Conca de Dalt (4,75 km, 969 m, 2 h 10 min). Es torna al camí anterior i ara es prossegueix baixant en direcció NO mantenint-se una mica per sota de la carena. A la cota 910 m, al km 4,97, el camí tomba a l’O i, 200 m després, al S. Es creua una línia elèctrica i es desemboca a una pista.

5,45 km (841 m), 2 h 22 min. Pista del pla de la Torre, sobre els camps d’ametllers. Es continua recte, ara sempre cap a llevant, seguint per la pista que discorre sota la línia elèctrica. La pista mor en un barranc (5,67 km, 847 m) i se segueix en la mateixa direcció (E/SE) per un senderó que surt a uns camps conreats (6,00 km, 877 m). Es continua cap al S arrambant-se a un mur de pedra seca que separa un camp de cereals d’un altre d’ametllers i s’arriba a una pista ampla (6,01 km, 880 m), que es pren a migdia fins que s’arriba a la carretera.

6,85 km (865 m), 2 h 45 min. Carretera de Pessonada. Cal agafar-la a l’esquerra (E i després SE).

7,43 km (880 m), 2 h 54 min. Pessonada, punt de partida i final de l’itinerari.

Els cingles de Pessonada protegeixen els camps de la Conca de Dalt actuant com una barrera contra el vent del N i, alhora, com la paret d’un forn que recull l’escalfor del sol. Aquesta petita vall que s’obre a l’est de l’embassament de Sant Antoni és, de fet, un petit món, una mena d’oasi envoltat de penyes i serralades on floreixen els ametllers el mes de febrer i les olives maduren abans de les glaçades.

Més informació

[ES] De Pessonada a la Mare de Déu de la Plana y Sant Joanet por la sierra de Pessonada

La sierra de Pessonada se extiende de poniente a levante entre el torrente de Sant Martí, afluente del río Noguera Pallaresa, y la sierra de Boumort. Su vertiente S cae enriscada sobre Pessonada y el valle de Carreu formando una cadena de paredes de más de 7 km de longitud con desniveles entre 300 y 400 m. En cambio, la falda N desciende suavemente sobre el curso del Noguera Pallaresa. Varias canales surcan las paredes meridionales, entre ellas, la del paso de L’Escalirot, en Pessonada, que supera 300 m de risco para llegar a lo alto de la sierra. Este grado ha sido utilizado desde la Edad Media para subir a los cultivos y los pastos situados en los llanos del cordal. Incluso durante la guerra de 1936 sirvió para abastecer las tropas atrincheradas en Rocalta, el punto más alto de la sierra. De todo este ir y venir, quedan restos bastante evidentes en forma de escaleras talladas en la piedra, escalones de hormigón añadidos a la peña y hierros fijados a la roca. Actualmente, el camino es utilizado por los excursionistas que van al macizo de Boumort o que quieren contemplar a vista de pájaro la trama regular de los campos de la Conca de Dalt y el perfil de montañas emblemáticas como el Montsec, el Turbó, el macizo de la Maladeta y los grandes picos del Pallars. El recorrido presenta dos tramos de escalones metálicos que no conllevan ninguna dificultad.
Ruta señalizada.

Desde Tremp, capital comarcal, hay que situarse en la Pobla de Segur tomando la carretera C-13 hacia el N. Después, se continúa en dirección E por la que lleva a Sant Martí de Canals y Pessonada.

0,00 km (880 m). Pessonada. Abrevadero, fuente y lavadero en la entrada oeste del pueblo. Se cruza la población subiendo en dirección S, se pasa la iglesia y, girando a la izquierda (NE/E), se llega a la parte más alta del pueblo, donde se confluye con la carretera asfaltada, que se acaba en este punto. Se gira a la izquierda (NO) por la carretera y se camina 100 m hasta que, a mano derecha (N), se encuentra un desvío con un indicador.

0,40 km (905 m), 0 h 07 min. Bifurcación. En la parte derecha (N) de la carretera se toma un camino de herradura que lleva a la ermita de la Plana.

0,88 km (952 m), 0 h 17 min. Ermita románica de la Mare de Déu de la Plana. Una imagen original del templo se guarda en una casa del pueblo. Se continúa por el sendero que nace al N del edificio (en el lado contrario de la puerta), que asciende en dirección NE hacia un peñasco en forma de aguja que se alza bajo el risco, al pie de una canal muy marcada, por donde discurre el trayecto. Se siguen unas marcas amarillas, que se encontrarán a lo largo de todo el recorrido.

1,07 km (1.010 m), 0 h 31 min. El camino atraviesa el paso entre el peñasco (que queda a la izquierda) y la pared y sube por la canal en zigzag abriéndose paso con la ayuda de escalones tallados en la roca.

1,26 km (1.076 m), 0 h 44 min. Paso con escalones metálicos. Después, el camino continúa hacia arriba girando a la derecha (SE) por terrazas estrechas hasta salir a una zona más abierta. Se encuentra una bifurcación y se sigue por el camino de la izquierda (N), señalizado con marcas amarillas (la desviación de la derecha se dirige al centro de la canal y, más arriba, se junta con el camino principal, pero el recorrido es menos interesante). Se sube fácilmente de escalón en escalón hasta llegar a un segundo paso equipado.

1,55 km (1.157 m), 0 h 57 min. Paso con escalones de hierro. Una vez superados, el terreno se suaviza. Se accede a una zona de matorrales, ya por encima del riscal, donde el camino remonta con menos pendiente en zigzag en dirección N hasta que sale al cordal.

1,85 km (1.225 m), 1 h 10 min. Cordal de la sierra: hay que seguir a la derecha momentáneamente (SE) hasta la cota más alta del entorno (este tramo no está marcado con pintura, pero se continúa por el sendero sin ninguna dificultad siempre a pocos metros del riscal, que quedará a la derecha).

2,10 km (1.233 m), 1 h 14 min. Aunque desde encima no son visibles, en la terraza inferior, debajo del primer risco, hay una gran cueva que se utilizaba como corral.

2,35 km (1.262 m), 1 h 19 min. El sendero desemboca en una pista que sube desde la carretera que une Sant Martí de Canals y Hortoneda. Hay que dejarla a la izquierda y continuar por el hilo de la sierra (SE).

2,52 km (1.286 m), 1 h 24 min. Elevación en el cordal. Aunque no es el punto más alto de la sierra, la vista es impresionante. Hay restos de fortificaciones militares de la guerra de 1936. Abajo, 400 m a plomo, se encuentra Pessonada. Se vuelve hasta el lugar donde se ha salido al cordal (en el km 1,85 del itinerario).

3,19 km (1.225 m), 1 h 38 min. Se deja a la izquierda el camino de Els Escalirots, por donde se ha subido, y se sigue recto (O/NO) siguiendo por el cordal en franca bajada.

3,45 km (1.180 m), 1 h 43 min. La Portella. Estamos en la cabecera de una amplia cuenca suspendida sobre la pared S de la sierra. Aquí se cambia de vertiente: hay que dejar el cordal a la derecha y entrar en el valle descendiendo decididamente hacia la izquierda (O). Unos metros por debajo, el camino gira a la derecha (N) e inicia el flanqueo del valle en diagonal (O) perdiendo altitud aprovechando el bancal que raya la ladera rocosa por debajo del cordal, que queda a la derecha (N). Se avanza sin problemas siguiendo las señales de pintura, se pasa un balcón desde donde se ve Sant Martí de Canals y se llega al final del riscal. Se gira al N alrededor del espolón del risco y el camino vuelve a situarse sobre la vertiente opuesta (N), en la cabecera de un barranco que baja hacia el NO.

4,08 km (1.060 m), 1 h 55 min. Cabecera del barranco de Sant Martí. El camino vuelve a girar a la izquierda (O) y va perdiendo altura gradualmente discurriendo por la parte superior de la cuenca unos metros por debajo del cordal, que ahora queda a la izquierda (S).

4,40 km (1.005 m), 2 h 02 min. Un poco más abajo, el camino gira al S y confluye de nuevo con el hilo del cordal. Se sigue bajando hacia el oeste, se gira a la derecha (NE) y se desciende unos metros por el inicio de un barranco subsidiario del de Sant Martí. Después de un zigzag, el camino se orienta a poniente y se sitúa en el último resalte del risco, antes de que éste se diluya definitivamente en las estribaciones del barranco que marca el inicio de la sierra de Pessonada. Hay una bifurcación con el sendero de acceso a Sant Joanet.

4,65 km (957 m), 2 h 07 min. Bifurcación de Sant Joanet. Se gira a la izquierda momentáneamente (S) y se salta el hilo del cordal. Una vez al otro lado, se continúa a la izquierda y, en pocos metros, se llega a la cueva de Sant Joanet, sencilla ermita construida en la roca que mira a la Conca de Dalt (4,75 km, 969 m, 2 h 10 min). Se vuelve al camino anterior y ahora se prosigue bajando en dirección NO manteniéndose un poco por debajo del cordal. En la cota 910 m, en el km 4,97, el camino gira al oeste y, 200 m después, al S. Se cruza una línea eléctrica y se desemboca en una pista.

5,45 km (841 m), 2 h 22 min. Pista del llano de la Torre, sobre los campos de almendros. Se sigue recto, ahora siempre hacia levante, siguiendo por la pista que discurre bajo la línea eléctrica. La pista muere en un barranco (5,67 km, 847 m) y se sigue en la misma dirección (E/SE) por un sendero que sale a unos campos cultivados (6,00 km, 877 m). Se continúa hacia el S junto a un muro de piedra seca que separa un campo de cereales de otro de almendros y se llega a una pista ancha (6,01 km, 880 m), que se toma a mediodía hasta que se llega a la carretera.

6,85 km (865 m), 2 h 45 min. Carretera de Pessonada. Hay que tomarla a la izquierda (E y después SE).

7,43 km (880 m), 2 h 54 min. Pessonada, punto de partida y final del itinerario.

Los riscos de Pessonada protegen los campos de la Conca de Dalt actuando como una barrera contra el viento del N y, a la vez, como la pared de un horno que recoge el calor del sol. Este pequeño valle que se abre al este del embalse de Sant Antoni es, de hecho, un pequeño mundo, una especie de oasis rodeado de peñas y sierras donde florecen los almendros en febrero y las aceitunas maduran antes de las heladas.

senderisme,A peu

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-pessonada-a-la-mare-de-deu-de-la-plana-i-sant-joanet-per-la-serra-de-pessonada-6700097